Hola, us passo aquest link de Mesosfera, que m'ha arribat a través d'una informació al blog d'una assignatura que estic fent, Laboratori del Caos.
Les dues coses (el blog i el link) són interessants i així, tenim una altra entradeta al blog... Aquí hi ha un altre link, Utani, una iniciativa d'un grup d'aspirants a millorar una mica el dia a dia de les persones. Fan realitat idees útils, fàcils i boniques, per a diferents col·lectius i necessitats socials.
Hola, sí! estem vius i seguirem estant vius... Mentrestant, entre picnic i picnic, l'intercanvi de Diaris_de_Camp, sembla que tira endavant, la veritat és que és un proposta molt rica i molt interessant. L'intercanvi és un gran gestió. Intercanviar per a compartir.
La cosa continua estem vius, jo estic viu i molta més gent també. Em comprometo a fer setmanalment una entrada en aquest blog, encara que sigui curta, petita o testimonial. Això d'unat banda, per una altra banda, les classes s'han acabat, hem entregat tothom els nostres treballs i només resta esperar. Fins el dia 15 res, de res. Però s'han endegat noves iniciatives. El dia del sopar va comentar-se que es podria fer un picnic i sembla que la iniciativa està prenent forma. Tanta forma que demà serà la primera trobada de "El picnic-dominguero". Si voleu més informació aneu a aquesta pàgina.
Aquestes darreres setmanes s'ha comentat molt la nova proposta educativa del senyor Zapatero: els llibres digitals com a solució per a molts problemes. Implantar els "llibres" digitals a les escoles i als instituts por semblar, a priori, una bona iniciativa. Els pares s'estalviaran molts diners en comprar llibres de paper, les editorials s'estalviaran, també, molts diners a l'hora d'editar els llibres i, finalment, el medi ambient ens ho agrairà perquè no haurem d'utilitzar tant de paper. Però m'agradaria que féssim un cop d'ull a aquests llibres. Què proposen els "llibres" digitals? Per això hem de visitar aquesta pàgina. Dintre d'aquest compendi de coneixements podem trobar un text que s'ha el·laborat per fer-nos més entenedora la tasca principal dels "llibres" digitals:
"Los Digital-Text (DT) son libros de texto digitales interactivos e innovadores creados por expertos docentes en cada materia, pensados para aprovechar al máximo las posibilidades de las nuevas tecnologías, facilitar la tarea de los profesores, favorecer la comprensión de las asignaturas a los alumnos así como su interés por las mismas y fomentar el uso de las nuevas tecnologías en el ámbito educativo."
He destacat els aspectes que sembla preocupar més a les autoritats, els pares i els docents. Però estaria saber l'opinió d'aquells que han de fer ús d'aquests "llibres". Si heu fet un volt per tot el que ens ofereixen, es pot trobar una sèrie de temes que per sí mateixos, segons la meva humil opinió es poden ressoldre, d'una manera més fàcil, d'una manera més empírica. Potser aquesta obsessió de facilitar la tasca als professors i, a més a més, entatxonar les TIC, sigui com sigui, a les aules, ens fa perdre el món de vista. I jo em pregunto: Cal unes animacions "cutres" per explicar com es suma i com es resta? No es més fàcil anar un mes amb les nenes i els nens al mercat i que ells facin la compra? I qui diu el "mercat" pot dir un mercat fictici creat al pati. Per què cada vegada ens allunyem més de la realitat? I no vull que se mal interpreti, vull fer veure que si ens podem estalviar un procés digital per un més real crec jo que s'hauria de fer. O no? Un altra tema és la segona part dels "llibres" digitals: la compra d'un portàtil perquè els nens puguin treballar a les aules i a casa seva.
Fent voltes per la xarxa, a arrel d'una entrevista que van fer a un forner de Barcelona en concret al senyor Crespo i amb la voluntat de situar el forn he trobat una cosa que ja coneixia.
A l'esquerra està el forn de pa i a la dreta allò que m'ha cridat l'atenció. Si us apropeu en la imatge veureu que al rètol de la botiga posa KUMON i matemàtiques. El KUMON és un mètode d'aprenentatge d'origen japonès que va crear el senyor Turo KUMON per tal d'ajudar al seu fill en l'aprenentatge de les matemàtiques. Sembla ser que aquest mètode s'ha estès per tot el món i moltes nenes i molts nens l'han experimentat. I no dic per dir "experimentat", ja que voldria saber quins han estat el seus resultats més enllà del Japó, hem d'entendre que va ser desenvolupat per un senyor que era matemàtic i a més a més professor. Però en un context cultural molt distant a la manera de ser occidental. No obstant, sembla que la filosofia "d'aprendre" mintjançant la repetició, que és bàsicament com funciona el mètode és molt apreciat entre les mares i el pares que porten els seus fills i filles a centres com aquest de la imatge. És la repetició engrescadora? És per tots sabut que cada vegada més el sacrifici és una de les virtuts menys apreciades entre la gent i ja no dic els i les estudiants. Però si vol ser un gran esportista has d'entrenar, repetir i repetir. Jo opino que les matemàtiques i la llengua són les potes sobre les que l'èsser humà ha desenvolupat molts coneixements, dominar aquestes matèries és fonamental. És aquest mètode una bona manera d'adquirir aquests fonaments?
Tot i que ho venen com una bona manera d'aprendre alguns pares, com per exemple el senyor Onyewu, a un article del Washingthon Post, dóna alguna pista sobre quins valors es fonamenta el mètode: "They love it and compete with each other to finish the work first." Competir, en lloc de cooperar. Però la raó per la qual opten per apuntar els seus fills a aquests cursos és que, segons ells, a l'escola pública passen d'uns conceptes molt simples a uns més complexos molt ràpidament. "If they don't get it the first time, they are left behind." La por dels pares és que les seves filles i fills no es quedin enrera. Però sembla que sí que hi han nens i nenes que han arribat a odiar aquest mètode i ho expressen a alguns grups que es poden trobar a la xarxa. I també hi ha pares i mares que mostren els seus dubtes. Cada cop que llegeixo més i més m'adono que aquest métode s'assembla a aquells que venen a la teletienda:"Póngase en forma en tan solo 5 minutos al día." La crítica més gran és que el mètode és memorístic i que no ajuda a pensar.
