M'ha tocat el tema de la vaga a França

Menys de tot

Fa temps que no escric. Afortunadament, no com moltes amigues i amics, aquest any tinc feina per tot un curs. Però per una altra banda és només d'1/3 de jornada. Des de l'última vaga, vaig fent-li voltes quina podria ser l'alternativa al desastre que ens van voler abocar els sindicats. Al dia següent de la Vaga General em vaig fer la gran pregunta: I ara què? Mentre aquest dies a França fan una vaga i collen al govern, nosaltres a aquí vam fer un testimoniatge de vaga. Res a veure amb França. L'única manera de fer es canviar la manera d'intentar fer força o prenem el camí francès o un altre.

Quin? No ho sé, però entre totes i tots s'hauria de trobar. Quanta gent de la que va fer el CAP amb mi està treballant en el món de l'educació? Quantes i quants de vosaltres estarieu interessats en fer alguna cosa? Entenc que cada vegada és més difícil, però la força que podem tenir és tan gran que no ens adonem de res. Potser el problema és que aquesta societat està preparada per suportar els petits cops de les vagues generals que fan riure, com la darrera.