divendres, 27 de febrer del 2009
El compte enrera
dijous, 26 de febrer del 2009
Dates d'entrega i presentacions
-ENTREGA DE LA MEMÒRIA
La primera/segona setmana d'abril (directament al tutor)
-ENTREGA DEL DIARI DE CAMP + UNITAT DIDÀCTICA
21 ABRIL (a la Laia)
15 MAIG - Apte/No Apte
(No sé si em deixo res...)
Sessió n. 16, amb la Laia Campañà.
dimecres, 25 de febrer del 2009
Arte Contemporáneo en las escuelas
Openroulotte:projecto de radio y mediación del espacio público en colaboración con el IES Martinet, de Martorell.
La Fundició
Projecte Open - Roulotte
Zona Intrusa<2: Proyecto educativo en colaboración con Oriol Fontdevila, en diversos institutos de Mataró.
La Zona Intrusa 2: All together!
Projecte 3* wiki -wiki
El Projecte
Projecte 3: proyecto de participación y autorganización dentro de un Instituto de Espluges.
Projecte 3*
Yo sé lo que es bueno para vosotros. Projecte3*: una experiencia auto-educativa y auto-constructiva en uan escuela de educación secundaria.
dimarts, 24 de febrer del 2009
ENTRE LES MURS
Jo també vaig anar a veure La clase. El que pasa és que no m’acaben de convèncer aquestes pel.lícules que no arriben a ser documetals però que presenten com si així ho fóssin. És dir, si poden agradar-me, però potser no amb un tema tan sensible com la realitat d’un institut. Per als que no l’hagueu vist, parteix de l’experiència real d’un professor de secundària francès que porta ja uns anys treballant en un barri marginal. Aquest professor va participar en un programa de ràdio on parlava de la seva pràctica en l’educació, fins que decideix escriure un llibre narrant les seves vivències. Laurent Cantet (Recursos Humanos) llegeix el llibre i li proposa portar la història al cine. Per tal de no perdre veracitat però poder acostar-se al màxim als episodis explicats al llibre, organitzen uns cursos de teatre. L’institut no és el mateix i els alumnes, és clar, tampoc. Comencen un número alt de participants però poc a poc alguns van abandonant fins a quedar la selecció dels que estan més motivats amb el projecte i que seran els que apareixeran a la pel.licula. Tan el director com François, el professor, proposen situacions als nois i després les treballen a partir d’improvització. Cada alumne es representa a ell mateix, només hi ha un personatge fictici que a Cantet va interessar incloure. Diguéssim doncs, que les situacions no són estrictament reals. Si que mostra com és el sistema educatiu francès, reflectint, suposadament, les seves problemàtiques particulars. Però en determinats moments s’estigmatitza un pelet em sembla a mi. Per exemple, a la sala de professors on les escenes no són del tot creïbles. Tot i això trobo lloable el fet de plantar una càmera dins un institut i que una classe es converteixi en motiu d’interès. Encara més quan es fa sense recorre a la típica presentació del professor fantàstic, l’heroi, que arriba nou al centre i aconsegueix guanyar-se i reconduir la seva classe d’adolescents conflictius.
En castellà
I en francés
Estos cuadros los puede pintar una niña
Veu llegir el suplement d'El País d'aquest diumenge?
...aquí la encantadora Aelita:
http://aelitaandreart.com
i no us perdeu Aelita at work!
dilluns, 23 de febrer del 2009
Congrès d' Educació de les Arts Visuals
Barcelona, 3, 4 i 5 de Setembre de 2009Per un diàleg entre les arts
Matrícula oberta / Matricula abierta
Més informació / Más información
COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS EN BELLES ARTS I PROFESSORS DE DIBUIX DE CATALUNYA
(COLBACAT)
C/ Diputació, 294 2n 2a
08009 Barcelona
Telf. 93 317 96 84 - Fax 93 302 21 67
Correus electrònics:
colbacat@colbacat.cat
colbacat@me.com
Web: http://www.colbacat.cat
Recursos didàctics per a secundària.
dissabte, 21 de febrer del 2009
El substitut
Tv3 el va emetre i es pot consultar la fitxa i una sinopsi, que es troba en línia.
Comunicados desde la tortuga Celeste. PEDAGOGIA.
He oblidat posar que l'article es pot veure publicat a el Suplement ElCultural del diari ABC, el dia 14 de febrer de 2009. M'ha estat impossible trobar-lo en l'edició digital, he trobat altres recursos TIC...
Si us és més còmode llegir-ho en format pdf, cliqueu aquí
ComunicadoDesdeLaTortugaCeleste-AndrésIbañez-PEDAGOGÍA
divendres, 20 de febrer del 2009
IES Ferran Casablancas
La taxonomia de Bloom
Font: "Taxonomía de objetivos de la educación", article de la wikipedia.
Com gairebé tots estem fent la nostra Unitat Didàctica i la Laia ens ha recomanat per narrar els objectius que consultéssim la Taxonomia de Bloom, doncs bé, aquí està; per si algú la fa servir o la necessita.
En relació a penjar i a despenjar articles.
Un altre opció hagués estat, en aquest cas, com és un document que es pot trobar al Google Scholar (Google Académico), enllaçar-ho directament amb el botó que hi ha a la barra de les entrades. És millor fer-ho així: "Desaprender la escolarización para repensar la educación "
Clicant el botó dret a sobre de l'enllaç que us proporcioni el PDF a internet us apareixerà un menú del que heu d'escollir: "Copiar ruta del enlace". Aquesta ruta és la que heu d'enganxar a l'enllaç que us demana el botó d'hipervincles del menú de "Creació d'entrades" del bloc.
¿Es posible canviar el sistema educativo?
Estos días me he estado leyendo un artículo que encontré en el google schoolar que se titula:"Desaprender la escolarización para repensar la educación " de MANUEL MORENO y me pareció muy interesante. Aquí lo dejo por si alguien quiere hacer algun comentario.
dijous, 19 de febrer del 2009
El mail de Paulas
"Bueno, pues viendo que el moodle es un poco incierto voy a tiro fijo, aquí os dejo el post.
El debate en cuestión comenzó este martes, cuándo Jordi en su comunicación comentó la necesidad de una estructura cónica en el aula para que esta funcione. A mí esto me revolvió un poco en la silla pues volvemos a la estructura egocéntrica que implica que es el profesor el que se queda a cargo de todo lo que sucede en el aula: de generar la atención, mantener el equilibrio, orden, interés y toda las circunstancias importantes que ocurran.
Yo sinceramente no creo en la capacidad humana de abarcar a todo y controlar todo aquello que ocurre alrededor. No quiero tomar el rol de aparentar que lo puedo hacer -sino es posible, no creo que deba- y tampoco tomar la posición de hacerme cargo de lo mío y de los demás, me parece una forma de invasión al espacio ajeno.
La clase está formada por estudiantes y profesor y como en toda relación humana es responsabilidad de cada persona las circunstancias, peculiaridades y equilibrio de esa relación. Yo desde luego no creo que deba tomar todo el peso de semejante situación por mí salud y por el desarrollo de esos estudiantes pues esto solo lleva a que al final no tomen responsabilidad en lo suyo propio.
Le comenté este parecer a Laia y me dijo que hay una perspectiva de trabajo que aboga por la distribución de la clase como si de una orquesta se tratara, organizada en grupos y cada grupo se hace responsable de una circunstancia y necesidad para construir el curso. De tal forma que toman constancia de las circunstancias y actitudes para que una relación funcione y se involucran con lo que hacen.
Esta forma de trabajo se llama contrato estudiantil, un medio de tomar responsabilidad del propio proceso de aprendizaje y al fin y al cabo, constancia de lo que se está haciendo.
¿Alguien tiene alguna información más al respecto? Es una problemática que me gustaría trabajar.
Gracias por leer el mensaje y a disfrutar de la experiencia"
dimecres, 18 de febrer del 2009
la importancia de preguntar
La perspectiva de este CAP y en la que yo quiero construirme para trabajar como futura docente se basa en el relacionarse y compartir entre todas las personas que forman la experiencia educativa para construir entre todas la materia a trabajar y rsignificarla.
De tal forma que tanto profesora como estudiantes son elementos activos como ayer no lo fuimos aguantando sin responder el chaparrón de una serie de información que a mí y por los menos unas cuantas que estaban a mi alrededor, no nos era de interés.
Aunque sin embargo, cuándo tenía una irritante sensación de perdida de tres maravillosas horas re-escuchando lo que ya se ha trabajado anteriormente en las asignaturas de educación y a solo 30 minutos de cierre de la sesión apareció el maravilloso dibujo técnico en el que ando profundamente perdida y que me resultó de gran ayuda la experiencia de la profesora conferenciante.
¿Porqué no se nos preguntó de todo ese abanico de información que tenía lo que resultaba más inquietante de aprender para nosotras?
Ayer experimenté lo valioso de preguntar a las estudiantes que es lo que necesitan conocer y aprender para que la experiencia sea realmente significativa para ellas.
Fueron 30 minutos fantásticos.