La segona substitució

Bé, a partir d'ara, espero, que em continuïn cridant a fer feina. Suposo que serà, de moment, també espero que sigui així, d'anglès. He anat d'un extrem a un altre: de les aules amb la diversitat més actual a unes aules que sembla que s'hagin quedat en aquelles de fa vint anys. No hi ha immigració. Sembla impossible però és així. Són nens i es comporten com nens però estan dins de la "normalitat" que alguns diuen que ja no existeix (la del respecte i la de nens que fan cas). Tot potser és massa irreal. Continuo amb el mateix problema de no aprendre'm els noms de tots. Ja sé que sembla una missió impossible, però no crec que la situació hagi de ser aquesta. He pensat que com a solució jo mateix em faci una graella amb les seves fotografies i noms, així em serà més fàcil. Però això ho faré en la següent oportunitat que em donin. Ara he hagut de fer una classe de castellà. Com que la meva llengua materna és el castellà m'ha fet gràcia que tots els nens em parlessin amb un accent català cada cop que es dirigien a mi. Com que no han volgut fer classe d'anglès, perquè havia de substituir a una mestra, doncs he fet castellà i ho hem fet tot en castellà.

Fundación TOMILLO. Escoles de segona oportunitat

L'altre dia vam estar veient un reportatge que em va semblar força interessant.

La Fundación Tomillo, aposta per donar una segona oportunitat, una alternativa a tots aquells i aquelles que no se senten identificats ni troben sortida a la manera amb la qual està plantejada l'educació, els seus mètodes i els seus espais físics.

Un plantejament que obre camins a noves maneres i espais d'educar i planteja qüestions sobre el fracàs, el món adolescent i el món adult.

Aquí teniu l'enllaç del vídeo de Documentos TV.