Un missatge clar

Quin és el problema dels sindicats: que tots demanen moltes coses i el missatge que arriba a la gent no és prou clar. Ahir vaig veure el programa REDES, hi havia un sociòleg que parlava de com havia evolucionat la població mundial, a pais a pais. El resum seria que tots aquells que han millorat més ràpid són aquells que han millorat la qualitat sanitària de la població i que han millorat l'educació. Sembla que això no és el que més l'interessi al govern o a les empreses. Aquest crack mundial ens està demostrant que la iniciativa privada no sap gestionar els recursos, només els interessen els beneficis a curt termini i no saben planificar a llarg termini. Aquesta setmana estic esperant nomenaments, però la setmana passada estava treballant a una escola on es va fer una reunió amb una representant de CCOO. Tot va ser un seguit de retrets vers els docents ja que no parava de dir-nos "perdem això i allò altre, ens redueixen per tot arreu, us demanem que us manifesteu en contra del govern". I llavors deia "nosaltres hem aconseguit això i allò altre negociant amb el govern." Quins pebrots! Així que si es perd alguna cosa es perquè no ens manifestem i si s'aconsegueix alguna cosa és perquè ells negocien. Vinga i què més. Quina repercussió ha tingut l'última manifestació? Sabiau que hi hagut una manifestació aquest dissabte passat? Sí, i ningú ha fet esment no serveix de res, segons sembla. Jo ho tinc clar en el moment que comencem a exigir una cosa i la lluita es concentri en un punt, tot serà més fàcil. Ni sous, ni retallades, ni res d'això. Volem grups de nenes i nens de 15 alumnes, com en el País Basc. Senzill i clar.

15 és un nombre màgic

El futur sembla fosc i el govern de la Generalitat no sembla que el vulgui aclarir, tot el contrari. Estic en el quart centre i ja puc tenir una idea més formada. Tot i que no és gaire més diferent de la que tenia ja fa temps. He voltat per tota mena de centres, amb mitjans i sense mitjans, però tots pateixen el mateix problema: un nombre excessiu per aula. Fins ara he tingut una mitja de 27 nens i nenes per aula. A sobra ahir em vaig assabentar que al Pais Basc tenen un màxim de 15 per aula. És per això que aquesta s'hauria de convertir en la nostra reclamació. Una demanda que implica en conseqüència que s'augmenti el nombre de centres, el nombre de docents, el nombre d'inversió al sector educatiu, en definitiva moltes de les exigencies que molts docents fan. Per això 15 és el meu nombre màgic.

Edupunk?

Últimament no paro d'escoltar i llegir un nou terme: edupunk, que significa “educació i punk”, dues paraules contradictòries que en un principi no casen juntes, però que gràcies (o no) a les noves propostes “alternatives” d'educació s'han obstinat en ajuntar per oferir un altre visió possible de l'educació (present i futura).

A la wikipedia trobem dues definiciones concretes: una en castellà (http://es.wikipedia.org/wiki/Edupunk) i l'altra en anglès (http://en.wikipedia.org/wiki/Edupunk):

“Edupunk es un neologismo, usado en inglés para referirse a una ideología concerniente a las prácticas de enseñanza y aprendizaje que resultan de una actitud tipo "Hágalo usted mismo" (HUM). Muchas aplicaciones instruccionales pueden ser descritas como educación HUM Edupunk. El término describe enseñanza inventiva y aprendizaje inventivo.”

“Edupunk is an approach to teaching and learning practices that result from a do it yourself (DIY) attitude. The New York Times defines it as "an approach to teaching that avoids mainstream tools like PowerPoint and Blackboard, and instead aims to bring the rebellious attitude and D.I.Y. ethos of ’70s bands like The Clash to the classroom."[3] Many instructional applications can be described as DIY education or Edupunk. The term was first used on May 25, 2008 by Jim Groom in his blog, and covered less than a week later in the Chronicle of Higher Education. Stephen Downes, an online education theorist and an editor for the International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, noted that "the concept of Edupunk has totally caught wind, spreading through the blogosphere like wildfire".

Un dels personatges que més ha popularitzat aquest terme és en Brian Lamb (veieu el seu blog: http://blogs.ubc.ca/brian/) , que fa uns mesos al CCCB va fer una conferencia parlant del terme Edupunk. Recordem que també va passar per el darrer Zemos dedicat a l'educació. Brian Lamb aporta la seva pròpia definició entorn a l'Edupunk com: “no ser perfecte, no ésser polit i no ésser comercialment acceptable”, i sembla que ara la definició correcte és “ràpido, barat i fora de control”. O sigui el “Do it Yourself” de tota la vida.

Sembla que la discussió entorn a aquest terme es va animar molt després de la conferencia de Lamb al ICI i al cicle educació expandida (programat al CCCB), veure el programa en pdf aquí.

Des de aquí tindrem que esbrinar que significa aquest “corrent” o nova “tendència” educativa, però de moment podem anar pensant i relacionant tot això i més al voltant d'un seminari organitzat pel festival Loop i portat a terme per la Hito Steyerl (artista, documentalista, etc) que parlarà d'un projecte personal independent i autogestionat d'escola d'art anomenada “WorkersPunkArtSchool”. La cita serà al Palau de la Virreina el dijous 13 de maig a les 10:30h i requerirà inscripció prèvia. Més informació: http://www.bcn.cat/cultura/docs/hito.html

Potser no ens aclararan les coses, però almenys veurem altres possibilitats...

ADJUDICACIONS DE DESTINACIÓ DEL CURS 2010-2011

Demà dia 6 de maig comencen els terminis per a presentar modificacions i actualització de les dades de la borsa per al curs 2010-2011.
En aquest enllaç d'USTEC podeu veure les diferents dates que hi ha. I en aquest enllaç del Departament d'Educació, també.