Adormida

Dimecres, divendres.
Dimecres, divendres.He estat adormida.
Ja no recordo a primera hora mirar quins números estan convocats, fer el seguiment...

Ja no recordo si estic a llistes o no.

Demà, divendres.
Dimecres, divendres.

Al Fòrum d'Opina, Informa, Informa't (USTEC) parlen d'aquest blog!

Falten mestres, professores i professors. Retallades econòmiques encobertes a les aules.

El rumors poden quedar-se en rumors però entre la comunitat docent que treballa a centres públics és una realitat. Primer es va començar amb un sistema de nomenaments nou, que podia donar més flexibilitat, però el que ha estat és una mesura més per reduir costos d'aquesta "empresa" que està dirigint el conseller Maragall que es diu departament d'educació. Tot aquest seguit de mesures s'han concretat en un escrit que vaig rebre des del col·legi on va la meva filla. És trist però és així. En l'entrada anterior ja vaig dir que ens interèssim de les coses importants, però em sembla que llegir aquestes línies fa que pensem que l'educació està rebent fuetades per part de la crisi com tots els sectors; però diré com moltes i molts han dit: l'educació és el futur. Llavors si retallem ara, podeu estar totes i tots segurs que el futur de les nostres filles i dels nostres fills no serà millor que el nostre, que ja està prou fotut.

Deixem-nos de mirar els polítics i mirem el que ens interessa

"Projectes en xarxa"

Fa uns dies vaig trobar un blog que ha iniciat un grup de docents entre les quals es troba la professora que tant ens va animar, va ser un Kit-kat, en paraules seves i així va ser, la Suzanne Furlan. Doncs bé, la darrera entrada, que l'he copiat sota aquestes línies, parla d'un projecte que duen a terme. Sembla interessant, no hi ha gaire més informació, així que jo he fet un comentari demanant-ne més. Si ho recordeu o no, tant és, però aquesta iniciativa la va mencionar a classe i estic content perquè s'hagi posat en marxa, malgrat totes les dificultats que es puguin trobar.

"miércoles 18 de noviembre de 2009

Hola de nou tot just fa un mes que vaig publicar l'anterior entrada i ja puc dir que he i hem avançat en el nostre projecte... per què em sento així? per què quan me'n adono que les connexions amb els nois i noies s'accionen, brullen, i el meu cap no para de pensar en com, amb qui, amb què seguirem treballant , em sento que rotlla.Quina satisfacció poder treballar així!!!Us explico. Estem treballant les cultures nòmades del s.XXI , però qui s'ha inventat això? doncs nosaltres : parlem , discutim, treballem sobre quines persones no tenen casa, dormen i/ o treballen al carrer... en definitiva com els nòmades , en un cert sentit. I hem convidat a una noia que ens explica com tracta el que ella diu " els amics del carrer" i quina feina fa amb ells, ... i ara estem pensant en passar a l'acció .. i nosaltres que podem fer !!! com podem contribuir??? i els profes ens poden ajudar, en què, com?... i aquí estem. Voleu participar?"

Font: Projectes en Xarxa.

Desencantats amb la concentració del 9 de setembre en contra del departament d'educació.

Tothom ho diu, bé els sindicats no. Sembla que USTEC amb només penjar les fotografies de només ells i totes les seves pancartes és suficient. Sembla que és així. Si aneu a la web de CCOO no hi ha cap referència. UGT també va ser-hi present. No mencionen res a la seva web. Així que només podem dir que sentim vergonya, que la rutina diària sotmet a tothom a una docilitat i passivitat descomunal. Hem de continuar patint per tots els canvis que semblen inexorables? Hem de capficar-nos? Si fem cas de la història hauríem de deduir que les coses no canviaran fins que no s'arribin a un punt on no es pugui fer marxa enrera. Així que podem optar per: cridar o esperar. Si crides les teves forces es centren en un punt que potser no sigui prou important, si esperes potser aquesta energia que concentres la pots aplicar en un altre punt, probablement més important.

Quin és el nostre objectiu? Quina és la finalitat més pràctica en la que ens podem concentrar?

Seria bo que us apropesiu a la notícia de BTV per veure l'ambient real de la concentració i potser fer un cop de cap sobre les intencions dels sindicats. Sobre tot USTEC que només penjant unes fotografies es pensa que ja ha fet suficient. On està l'autocrítica?

Llista Definitiva

72353

Hola!

Ja han sortit les llistes definitives i és una altra de les vegades que em sento com un número, a la cua, esperant...

Déu n'hi do!

El què ha tardat tot plegat... de fet, em pensava que em tocaria un número encara més alt.
Ara, és estranya la sensació, aquesta de saber que estem una mica més a prop però que encara queda molt molt molt de camí.

Concentració reivindicativa el proper 9 de novembre

Estem fartes i farts, estem cansades i cansats de tanta precarietat, de què ens amaguin la situació real, de què ningú faci res i és per això que des de diferents forums s'ha convocat un concentració reivindicativa. Aprofitarem que el proper dia 9 de novembre s'entregaran els Premis Catalunya d'Educació i manifestarem la nostra disconformitat amb la nova situació creada per part del departament, pel tracte que rebem i l'incertesa de la nostra situació laboral que és del tot inacceptable.

Llibres digitals?

Aquest any, aquest curs docent ens trobem amb moltes novetats, per una banda tenim que els nomenaments es fan telemàticament i, per una altra banda, els ordinadors portàtils s'adopten per treballar a les aules. Estem preparats? Calen llibres digitals per treballar? Hem de desterrar aquells petrecols de paper que, segons EL PAIS digital, són lineals i finits. Us asseguro que m'ha costat molt reflexionar sobre això, després de veure i viure la situació de la borsa d'interins de la deixadesa del departament d'Educació i de veure que les coses no milloren. Tot i això sóc dels que pensen que no ens calen els llibres ni digitals ni tradicionals. A Internet podem trobar gaire bé tot el que ens cal per poder portar a terme una classe. Sóc més d'aquells que professen una admiració quasi devota a les llibretes, als apunts i a les reflexions que es poden allà abocar. Encara ningú ha inventat res com el paper i el bolígraf. No depens de cap bateria, no depens de cap mena de situació lumínica exterior i si vols pots anar a la muntanya, seure sota un arbre i escriure; ho pots fer sense dependre d'un endoll. Les bateries i l'electricitat és un problema, però un altre i que ha resultat desesperant per a molts docents aquests darrers mesos és la voluntat de treballar amb un programari lliure i amb unes connexions a la xarxa que no tenien prou capacitat per permetre treballar tants ordinadors alhora.
Una altra aspecte a tenir en compte és tot el seguit de moviments que estan realitzant les editorials que veuen que el pastís dels llibres educatius està a punt de desaparèixer. No poden perdre milers i milers d'euros i estan frenant la implantació del programari lliure. No sé si ho heu notat però tots els autors, escriptors en aquest cas, s'estan manifestant en contra de la digitalització, no volen perdre tampoc, com ho estan fent els artistes, músics, per culpa de les descàrregues. Els canvis fan por, molta por, i perdre diners encara més, però tot això no és més que un canvi de paradigma, un canvi que molts estan aprofitant i d'altres no saben com encaixar. Per la nostra part només ha de ser assumit per poder avançar i poder adoptar com una eina més.