M'ha tocat el tema de la vaga a França

Menys de tot

Fa temps que no escric. Afortunadament, no com moltes amigues i amics, aquest any tinc feina per tot un curs. Però per una altra banda és només d'1/3 de jornada. Des de l'última vaga, vaig fent-li voltes quina podria ser l'alternativa al desastre que ens van voler abocar els sindicats. Al dia següent de la Vaga General em vaig fer la gran pregunta: I ara què? Mentre aquest dies a França fan una vaga i collen al govern, nosaltres a aquí vam fer un testimoniatge de vaga. Res a veure amb França. L'única manera de fer es canviar la manera d'intentar fer força o prenem el camí francès o un altre.

Quin? No ho sé, però entre totes i tots s'hauria de trobar. Quanta gent de la que va fer el CAP amb mi està treballant en el món de l'educació? Quantes i quants de vosaltres estarieu interessats en fer alguna cosa? Entenc que cada vegada és més difícil, però la força que podem tenir és tan gran que no ens adonem de res. Potser el problema és que aquesta societat està preparada per suportar els petits cops de les vagues generals que fan riure, com la darrera.

Vull compartir un projecte molt interessant

TRANSDUCTORES. Pedagogías colectivas en red es un proyecto organizado y producido por ACVic Centre d'Arts Contemporànies y dirigido por Antonio Collados y Javier Rodrigo. transductores.net

TRANSDUCTORS* és un projecte cultural que pretén investigar i activar iniciatives en les quals s'articulin de manera flexible les pràctiques artístiques, la intervenció política i l'educació, a partir de l'acció de col·lectius interdisciplinaris.

TRANSDUCTORS es concreta en el desplegament d'un arxiu relacional amb el qual difondre, entrellaçar i problematitzar les pràctiques, a dalt esmentades, a través d'un estudi de diversos casos, buscant l'articulació directa en el context mitjançant la posada en marxa de seminaris, tallers de formació i el treball en col·laboració amb agents locals.

Els materials recopilats en l'arxiu donen visibilitat als processos portats a terme pels col·lectius o bé són els resultats formals de moltes de les seves pràctiques (publicacions, cartells, diagrames, mapes, vídeos, etc.). Aquestes pràctiques es presenten com a models de pedagogies col·lectives en què s'aborden problemes socials específics (com per exemple el reciclatge, la salut, les deixalles, les energies netes, el concepte de ciutadania o la regeneració urbana) mitjançant el desenvolupament sostenible, la participació ciutadana o la cultura visual. Aquestes iniciatives inclouen el treball interdisciplinari d'educadors, estudiants, artistes, arquitectes, paisatgistes o urbanistes, promouen l'intercanvi d'habilitats i coneixements, alhora que construeixen un aprenentatge en col·laboració i institueixen espais alternatius d'educació i ciutadania.

*[ Un transductor és un dispositiu capaç de transformar o convertir un determinat tipus d'energia d'entrada en un altre de diferent de sortida. En la teoria de xarxes socials els "transductors" actuen com a disparadors i catalitzadors de canvis socials, i obren noves possibilitats de transformació, més integrals i sostenibles en el context.]

I tot això a on???

TRANSDUCTORS. Pedagogies col·lectives en xarxa

Arxiu relacional [Exposició] + Laboratori pedagògic [Taller+Centre de recursos]
Projecte dirigit per Antonio Collados i Javier Rodrigo

De l'1 de octubre al 28 de novembre de 2010.
Innauguració 1 d'octubre a les 19.30h.
ACVic. Centre d'Arts Contemporànies. c.Sant Francesc, 1 08500 Vic T. +34 938853704

Espero poder participar si tot va bé i puc demanar-me els dies de festa al treball però us dic que ja vaig anar a unes jornades on s'explicava projectes semblants i va ser molt i molt interessant, la possibilitat de poder participar, em fan venir ganes de sortin correns i deixar enrera el treball!!!

Ens veiem per aqui.Que passeu bones festes!

Es substituiran la meitat de les baixes del professors

Jo crec que si estem així, que si s'ha de retallar, doncs hauríem de retallar als polítics: escollirem la meitat de polítics. Es presentaran a les eleccions la meitat de polítics, tampoc els necessitem per res. Ben bé, els ajuntaments funcionen amb pilot automàtic. No necessitem els càrrecs polítics, que desapareguin. Fora!, fora!, fora!

Torna la sol·licitud d'incorporació a la borsa

Des de gencat (Font original: gencat.cat):

Termini de presentació de la sol·licitud: del 28 de juny al 28 de juliol del 2010

Sol·licitud (Es preveu que el 6 de juliol l'aplicació de sol·licitud no estigui disponible entre les 17 i les 18 hores.)

S'accedeix a l'aplicació amb què es gestiona la sol·licitud i la consulta de les dades mitjançant el codi personal de la XTEC o per mitjà d'un codi temporal.

• Cossos i especialitats convocats [PDF, 39,46 KB.]
• Quina especialitat puc fer a partir de la titulació que tinc?
  
• Guia per emplenar la sol·licitud [PDF, 32,13 KB.]

En el termini de 10 dies des de la tramitació telemàtica de la sol·licitud s'ha de presentar en el registre del Consorci d'Educació de Barcelona o del servei territorial del Departament d'Educació demanat com a preferent la documentació següent:

• el formulari de sol·licitud que es genera des de l'aplicació;
• la documentació justificativa dels requisits i els mèrits al·legats que s'especifica a l'aplicació en tramitar la sol·licitud;
• una declaració jurada o promesa, que també facilita l'aplicació (apartat I.1.d), i
• un certificat mèdic original que acrediti que no es pateix cap malaltia ni es té cap limitació física o psíquica incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i al lloc de treball que s'ha d'ocupar.

Homeschooling o ensenyant a casa

Aquest diumenge van emetre a la Sexta a "Vuelta y vuelta" un capítol dedicat a comparar dues maneres d'instrucció, d'ensenyament extremes: a un internat i a casa. Educar i formar és el que volen fer a l'internat. De moment estic veient el programa. Puc fer una valoració primerenca i és la següent: crec a que escollir l'internat es delegar d'una manera total la formació i la socialització a un centre en canvi optar per fer-ho a casa és l'extrem oposat. No tinc gens clar ni l'una ni l'altre, veig problemes en ambdues. Més endavant faré una valoració més plena, un cop acabi de veure el programa sencer.

Què ens depararà el mes de setembre?

No em puc queixar, com a mínim he treballat. Però no he treballat en allò que volia. L'altre dia em van dir "a partir d'ara ja no es tracta del que vols fer, sinó d'allò que has de fer". Doncs bé, tinc la sensació que des del govern de la Generalitat la crisi no és res més que una manera d'accelerar una voluntat de fer a miques un sistema que tant ens ha costat aconseguir. Però siguem constructius. A l'últim lloc on vaig fer una substitució em van demanar què era el que havia vist que no m'agradava? El nombre de nens per aula. Ja ho he comentat en entrades anteriors, però li dono voltes i no trec l'aigua clara. No sé si hauria d'utilitzar psicologia inversa, si hauria de fer el "pallasso", si hauria de retirar-me i dedicar-me a una altra cosa,... Potser estigui equivocat però les nenes i els nens per molt que ho intentem no poden treballar en grups nombrosos, i estic parlant dels 25 a 27 estudiants que m'he trobat per aula. Allò que em van dir de treballar per racons és un estupidesa quan ens trobem en aquesta situació. Quin sentit té barallar-te amb una administració que innexorablement tira cap a endavant? Quin sentit té quan et trobes funcionaris que cobren una pasterada, amb trienis i trienis acumulats, i la seva resposta és que ells ja ho han fet tot i ara els toca als joves, a nosaltres els que tenim una situació més precària? Què ens depararà el mes de setembre?