Educar tenint en compte les emocions. D'entrada no sembla fàcil. Potser això ens pot facilitar la feina de docents, o no? Tots tenim emocions i aquestes emocions ens influeixen a l'hora de relacionar-nos amb els demés. De fet, la presa de decisions, i de decisions molt importants a la nostra vida, no es basen en factors raonats sinó que les emocions ens decanten per una cosa o una altre. Doncs bé, aquí estem i aquest és el nostre punt de partida.
Podeu trobar més informació, com molt bé ha comentat Hallet, a:
www.jornadeseducacioemocional.com
ResponEliminaGràcies, Hallet!!!
ResponEliminaUn petit apunt: Llegint a Claudio Naranjo recordo a Mircea Eliade...preparant el resum per les jornades estic llegint Claudio Naranjo, cambiar la educacion para cambiar el mundo y em recorda el llibres que recomenava Raimon Arola sobre Eliade, lo sagrado y lo profano o tratado de historia de las religiones.
ResponEliminaLes emocions no es poden reprimir, tret de les que denoten severes alteracions psiquiàtriques. L'únic que hem de fer és identificar quines ens poden fer mal però mai condicionar les emocions a la racionalitat. Hem de deixar que aquestes flueixin instintivament, al cap i a la fi som animals. Educar tenint en compte les emocions? A veure, el component emocional és essencial en la docència pre-universitària però no crec que s'hagi de considerar pas un mitjà al servei de la suposada finalitat finalitat que representa l'educació. Jo em dedico a l'ensenyament per ensenyar l'alumnat, no per educar-lo (amb els fills que no tinc ja en tinc prou). Ensenyar tenint en compte les emocions? I tant que sí.
ResponEliminaDius llavors, que no estas d'acord amb el concepte de alumne integral, sino que tu entens visual i plàstica com a docència artística exclusivament tenint en compte les emocions que es puguin : esdevindre a classe, que et sorgeixin a tu, que tingui el cos docent del centre que formaras part, en cara que sigui poc temps...de les emocions que esclatin a dins de l'aula, a fora de l'aula...) crec que és un tema interessant per a discutir. Fins a quin punt ens podem mantenir al marge i fins a quin punt som responsables.
ResponEliminaHome, cal que entenguem que per més coneixements que tinguem, per més informació que ens donin, les emocions i els sentiments, són gairebé sempre les variables que predominen a l'hora de realitzar una presa de decisió important a la nostra vida, deixant de banda la racionalitat i la lògica. D'acord, no som els pares i mares dels nens, nenes i adolescents de les nostres aules, no els hem d'educar, però per algun lloc hem de començar. Si en som conscients d'això haurem d'actuar des d'aquest punt. Però no sabria respondre a com fer-ho.
ResponEliminaPreparats? comencem a dibuixar les línies de la ponència, en 3, 2, 1,...
ResponElimina