Edupunk?

Últimament no paro d'escoltar i llegir un nou terme: edupunk, que significa “educació i punk”, dues paraules contradictòries que en un principi no casen juntes, però que gràcies (o no) a les noves propostes “alternatives” d'educació s'han obstinat en ajuntar per oferir un altre visió possible de l'educació (present i futura).

A la wikipedia trobem dues definiciones concretes: una en castellà (http://es.wikipedia.org/wiki/Edupunk) i l'altra en anglès (http://en.wikipedia.org/wiki/Edupunk):

“Edupunk es un neologismo, usado en inglés para referirse a una ideología concerniente a las prácticas de enseñanza y aprendizaje que resultan de una actitud tipo "Hágalo usted mismo" (HUM). Muchas aplicaciones instruccionales pueden ser descritas como educación HUM Edupunk. El término describe enseñanza inventiva y aprendizaje inventivo.”

“Edupunk is an approach to teaching and learning practices that result from a do it yourself (DIY) attitude. The New York Times defines it as "an approach to teaching that avoids mainstream tools like PowerPoint and Blackboard, and instead aims to bring the rebellious attitude and D.I.Y. ethos of ’70s bands like The Clash to the classroom."[3] Many instructional applications can be described as DIY education or Edupunk. The term was first used on May 25, 2008 by Jim Groom in his blog, and covered less than a week later in the Chronicle of Higher Education. Stephen Downes, an online education theorist and an editor for the International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, noted that "the concept of Edupunk has totally caught wind, spreading through the blogosphere like wildfire".

Un dels personatges que més ha popularitzat aquest terme és en Brian Lamb (veieu el seu blog: http://blogs.ubc.ca/brian/) , que fa uns mesos al CCCB va fer una conferencia parlant del terme Edupunk. Recordem que també va passar per el darrer Zemos dedicat a l'educació. Brian Lamb aporta la seva pròpia definició entorn a l'Edupunk com: “no ser perfecte, no ésser polit i no ésser comercialment acceptable”, i sembla que ara la definició correcte és “ràpido, barat i fora de control”. O sigui el “Do it Yourself” de tota la vida.

Sembla que la discussió entorn a aquest terme es va animar molt després de la conferencia de Lamb al ICI i al cicle educació expandida (programat al CCCB), veure el programa en pdf aquí.

Des de aquí tindrem que esbrinar que significa aquest “corrent” o nova “tendència” educativa, però de moment podem anar pensant i relacionant tot això i més al voltant d'un seminari organitzat pel festival Loop i portat a terme per la Hito Steyerl (artista, documentalista, etc) que parlarà d'un projecte personal independent i autogestionat d'escola d'art anomenada “WorkersPunkArtSchool”. La cita serà al Palau de la Virreina el dijous 13 de maig a les 10:30h i requerirà inscripció prèvia. Més informació: http://www.bcn.cat/cultura/docs/hito.html

Potser no ens aclararan les coses, però almenys veurem altres possibilitats...

ADJUDICACIONS DE DESTINACIÓ DEL CURS 2010-2011

Demà dia 6 de maig comencen els terminis per a presentar modificacions i actualització de les dades de la borsa per al curs 2010-2011.
En aquest enllaç d'USTEC podeu veure les diferents dates que hi ha. I en aquest enllaç del Departament d'Educació, també.

La segona substitució

Bé, a partir d'ara, espero, que em continuïn cridant a fer feina. Suposo que serà, de moment, també espero que sigui així, d'anglès. He anat d'un extrem a un altre: de les aules amb la diversitat més actual a unes aules que sembla que s'hagin quedat en aquelles de fa vint anys. No hi ha immigració. Sembla impossible però és així. Són nens i es comporten com nens però estan dins de la "normalitat" que alguns diuen que ja no existeix (la del respecte i la de nens que fan cas). Tot potser és massa irreal. Continuo amb el mateix problema de no aprendre'm els noms de tots. Ja sé que sembla una missió impossible, però no crec que la situació hagi de ser aquesta. He pensat que com a solució jo mateix em faci una graella amb les seves fotografies i noms, així em serà més fàcil. Però això ho faré en la següent oportunitat que em donin. Ara he hagut de fer una classe de castellà. Com que la meva llengua materna és el castellà m'ha fet gràcia que tots els nens em parlessin amb un accent català cada cop que es dirigien a mi. Com que no han volgut fer classe d'anglès, perquè havia de substituir a una mestra, doncs he fet castellà i ho hem fet tot en castellà.

Fundación TOMILLO. Escoles de segona oportunitat

L'altre dia vam estar veient un reportatge que em va semblar força interessant.

La Fundación Tomillo, aposta per donar una segona oportunitat, una alternativa a tots aquells i aquelles que no se senten identificats ni troben sortida a la manera amb la qual està plantejada l'educació, els seus mètodes i els seus espais físics.

Un plantejament que obre camins a noves maneres i espais d'educar i planteja qüestions sobre el fracàs, el món adolescent i el món adult.

Aquí teniu l'enllaç del vídeo de Documentos TV.

Primera substitució!!!

Bé, després d'apuntar-me a la borsa, d'esperar uns mesos i de sobreviure, m'han cridat per fer una substitució a primària. Sort que vaig vaig canviar les opcions i em vaig apuntar a tot, i quan dic tot és tot el que jo tinc al meu abast. Ha estat una experiència increïble. He tingut nens de 8 a 10 anys. Totes i tots eren molt moguts. I com érem nosaltres a la seva edat? Molt semblats potser. Tot i que ara la immigració és diferent. Abans podíem conviure amb nens i nenes de mares i pares originaris d'altres autonomies. Ara els seus orígens són més llunyans i amb llengua materna, tradicions i cultura diferents. No he trobat que això fos un problema el cap i a la fi eren nenes i nens, un grup que havia de treballar conjuntament. Potser la meva tasca no podia arribar a ser comparable a la del seus tutors, però el meu compromís amb ells sí i això és el que he volgut que totes i tots s'adonessin. Sí he de dir que s'hauria de desenvolupar un protocol pels substituts. Perquè s'aconseguís reduir l'efecte de xoc un cop arribem a les aules.

Tots els tutors haurien de fer llistes amb fotografia i nom de les nenes i nens que van a cada classe. L'efecte que s'aconsegueix a l'hora d'anomenar a algú pel seu nom és increïble i és molt més gran quan algú acaba d'arribar.

Comunicar-se amb el futur o la futura substitut/a via correu electrònic (que ja ens trobem a l'era d'internet!). En el meu cas vaig posar-me en contacte (via telefònica) amb la Cap d'Estudis. Ella mateixa em podria haver enviat un mail, un cop em vaig posar en contacte amb ella, amb totes les tasques previstes. De fet ja estava fet això però es trobava escrit en un full al centre, dins de la carpeta de la persona que havia de substituir.

I comunicar els horaris per poder plantejar la vida personal.

 He de dir que això no s'acompleix ni els mínims. Així que és un aspecte que crec que hauríem de tenir en compte. 

La proposta de Jordi Hereu: Una escola d'art a cada districte de Barcelona

Noticia interessant publicada a través de l'agència EFE, que es podria resumir breument com: El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciado la puesta en marcha de un plan para multiplicar por cinco los 10.000 jóvenes que cursan en Barcelona enseñanzas artísticas.

"Necesitamos generar más base, más cantera. Necesitamos ponerles los itinerarios de formación más cerca para que acaben siendo público y creadores".

Tindrem un superhàbit d'escoles d'art a Barcelona en un futur?

La noticia completa a e-barcelona.org

Conferencies de Judith Butler a Barcelona a l'abril.

Qui no recorda el nom de Judith Butler? Bé potser no tothom, però segurament algunes i alguns de vosaltres us ha passat alguna vegada per les mans una cita o un text seu. Doncs ara tindrem l'oportunitat d'escoltar-la en directe a Barcelona.

La primera cita serà al CCCB el 7 d'abril del 2010, i aquesta serà una conferència més allunyada de la temàtica educativa que tracta aquest blog, però serà igualment interessant. La conferencia portarà el títol de “Violència d'estat, guerra, resistència. Per una nova política de l’esquerra”. Teniu més informació aquí, i també el fulletó de la conferencia aquí.

La segona cita amb la Judith Butler serà a la ponencia “Gender and Education. Diversity of Voices” dins de la Interim Conference 2010 organitzada per el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA). La Interim Conference es durà a terme a la Universitat de Barcelona, a l'edifici històric de la Plaça Universitat els dies 8 i 9 d'abril de 2010. I aquesta és la que més ens interessa a nosaltres, ja que tractarà com be diu el seu títol la perspectiva de gènere dins de l'àmbit educatiu. El programa en línia aquí i en pdf aquí.

Per seguir-li la pista vaja...