El rumors poden quedar-se en rumors però entre la comunitat docent que treballa a centres públics és una realitat. Primer es va començar amb un sistema de nomenaments nou, que podia donar més flexibilitat, però el que ha estat és una mesura més per reduir costos d'aquesta "empresa" que està dirigint el conseller Maragall que es diu departament d'educació. Tot aquest seguit de mesures s'han concretat en un escrit que vaig rebre des del col·legi on va la meva filla. És trist però és així. En l'entrada anterior ja vaig dir que ens interèssim de les coses importants, però em sembla que llegir aquestes línies fa que pensem que l'educació està rebent fuetades per part de la crisi com tots els sectors; però diré com moltes i molts han dit: l'educació és el futur. Llavors si retallem ara, podeu estar totes i tots segurs que el futur de les nostres filles i dels nostres fills no serà millor que el nostre, que ja està prou fotut.
Fa uns dies vaig trobar un blog que ha iniciat un grup de docents entre les quals es troba la professora que tant ens va animar, va ser un Kit-kat, en paraules seves i així va ser, la Suzanne Furlan. Doncs bé, la darrera entrada, que l'he copiat sota aquestes línies, parla d'un projecte que duen a terme. Sembla interessant, no hi ha gaire més informació, així que jo he fet un comentari demanant-ne més. Si ho recordeu o no, tant és, però aquesta iniciativa la va mencionar a classe i estic content perquè s'hagi posat en marxa, malgrat totes les dificultats que es puguin trobar.
"miércoles 18 de noviembre de 2009
Hola de nou tot just fa un mes que vaig publicar l'anterior entrada i ja puc dir que he i hem avançat en el nostre projecte... per què em sento així? per què quan me'n adono que les connexions amb els nois i noies s'accionen, brullen, i el meu cap no para de pensar en com, amb qui, amb què seguirem treballant , em sento que rotlla.Quina satisfacció poder treballar així!!!Us explico. Estem treballant les cultures nòmades del s.XXI , però qui s'ha inventat això? doncs nosaltres : parlem , discutim, treballem sobre quines persones no tenen casa, dormen i/ o treballen al carrer... en definitiva com els nòmades , en un cert sentit. I hem convidat a una noia que ens explica com tracta el que ella diu " els amics del carrer" i quina feina fa amb ells, ... i ara estem pensant en passar a l'acció .. i nosaltres que podem fer !!! com podem contribuir??? i els profes ens poden ajudar, en què, com?... i aquí estem. Voleu participar?"
Tothom ho diu, bé els sindicats no. Sembla que USTEC amb només penjar les fotografies de només ells i totes les seves pancartes és suficient. Sembla que és així. Si aneu a la web de CCOO no hi ha cap referència. UGT també va ser-hi present. No mencionen res a la seva web. Així que només podem dir que sentim vergonya, que la rutina diària sotmet a tothom a una docilitat i passivitat descomunal. Hem de continuar patint per tots els canvis que semblen inexorables? Hem de capficar-nos? Si fem cas de la història hauríem de deduir que les coses no canviaran fins que no s'arribin a un punt on no es pugui fer marxa enrera. Així que podem optar per: cridar o esperar. Si crides les teves forces es centren en un punt que potser no sigui prou important, si esperes potser aquesta energia que concentres la pots aplicar en un altre punt, probablement més important.
Quin és el nostre objectiu? Quina és la finalitat més pràctica en la que ens podem concentrar?
Seria bo que us apropesiu a la notícia de BTV per veure l'ambient real de la concentració i potser fer un cop de cap sobre les intencions dels sindicats. Sobre tot USTEC que només penjant unes fotografies es pensa que ja ha fet suficient. On està l'autocrítica?
Ja han sortit les llistes definitives i és una altra de les vegades que em sento com un número, a la cua, esperant...
Déu n'hi do!
El què ha tardat tot plegat... de fet, em pensava que em tocaria un número encara més alt. Ara, és estranya la sensació, aquesta de saber que estem una mica més a prop però que encara queda molt molt molt de camí.
Estem fartes i farts, estem cansades i cansats de tanta precarietat, de què ens amaguin la situació real, de què ningú faci res i és per això que des de diferents forums s'ha convocat un concentració reivindicativa. Aprofitarem que el proper dia 9 de novembre s'entregaran els Premis Catalunya d'Educació i manifestarem la nostra disconformitat amb la nova situació creada per part del departament, pel tracte que rebem i l'incertesa de la nostra situació laboral que és del tot inacceptable.
Aquest any, aquest curs docent ens trobem amb moltes novetats, per una banda tenim que els nomenaments es fan telemàticament i, per una altra banda, els ordinadors portàtils s'adopten per treballar a les aules. Estem preparats? Calen llibres digitals per treballar? Hem de desterrar aquells petrecols de paper que, segons EL PAIS digital, són lineals i finits. Us asseguro que m'ha costat molt reflexionar sobre això, després de veure i viure la situació de la borsa d'interins de la deixadesa del departament d'Educació i de veure que les coses no milloren. Tot i això sóc dels que pensen que no ens calen els llibres ni digitals ni tradicionals. A Internet podem trobar gaire bé tot el que ens cal per poder portar a terme una classe. Sóc més d'aquells que professen una admiració quasi devota a les llibretes, als apunts i a les reflexions que es poden allà abocar. Encara ningú ha inventat res com el paper i el bolígraf. No depens de cap bateria, no depens de cap mena de situació lumínica exterior i si vols pots anar a la muntanya, seure sota un arbre i escriure; ho pots fer sense dependre d'un endoll. Les bateries i l'electricitat és un problema, però un altre i que ha resultat desesperant per a molts docents aquests darrers mesos és la voluntat de treballar amb un programari lliure i amb unes connexions a la xarxa que no tenien prou capacitat per permetre treballar tants ordinadors alhora. Una altra aspecte a tenir en compte és tot el seguit de moviments que estan realitzant les editorials que veuen que el pastís dels llibres educatius està a punt de desaparèixer. No poden perdre milers i milers d'euros i estan frenant la implantació del programari lliure. No sé si ho heu notat però tots els autors, escriptors en aquest cas, s'estan manifestant en contra de la digitalització, no volen perdre tampoc, com ho estan fent els artistes, músics, per culpa de les descàrregues. Els canvis fan por, molta por, i perdre diners encara més, però tot això no és més que un canvi de paradigma, un canvi que molts estan aprofitant i d'altres no saben com encaixar. Per la nostra part només ha de ser assumit per poder avançar i poder adoptar com una eina més.
Sembla que al final s'han posat d'acord i el Nou Màster de Formació del Professorat, l'antic CAP, (del qual nosaltres n'hem estat els últims cursant-lo) ja tira endavant. En aquest link en pdeu veure els objectius, l'accés, la preinscripció, les condicons, etc.etc.etc.
Acabo de trucar a SSTT (Consorci de Barcelona) i m'han dit que la llista definitiva no sortirà abans del 15 d'octubre. Suposo que els altres SSTT també deuen tenir prevista la mateixa data.
Un cop a dins de la borsa, crec que tinc el dret a queixar-me (tot i que mai he entrat a la roda de les substitucions). Aquests darrers dies he anat llegint un fòrum que ha obert a la seva pàgina web l'USTEC i hi ha gent que ha sofert unes males passades. Tot i això, he de dir que confio en què els nomenaments millorin i arribin a ser un híbrid entre els actuals i aquells que van ser (tal i com els explica l'Eulàlia). Queda clar que les/els mestres i les/els professores/s s'han de barallar per una banda amb pares i alumnes i per una altra amb el Departament d'Educació i la burocràcia. Un altre problema és que aquestes dues periodistes no s'hagin informat, no tenen ni idea de què estan parlant, sembla com si s'haguessin reunit unes amigues que fa temps que no es veuen. Trobo a faltar el rigor de l'actual directora de TV3, Mònica Terribas.
Jo, personalment, he estat exclosa per manca d'acreditació del català! M'he quedat una mica decebuda, amb el què vaig córrer i fer per tenir el paper corresponent... i ara em diuen que no està entregat. Estic seguríssima d'haver entregat la còpia de l'acreditació del Nivell C de Català. Seria absurd apuntar-se a llistes sense nivell C ni sense CAP...
Demà em toca anar a fer cua a SSTT per a fer la corresponent queixa. Comencem bé!
Ja sé que és molt precipitat però, mira, ho vaig trobar ahir. Hi han uns penjats que fan trobades a nivell mundial per dibuixar un dia tots junts. Cadascú s'afegeix a un grup de persones i van a dibuixar a un lloc. A Barcelona han decidit quedar demà a les 11h a la sortida del metro de Barceloneta. No sé, és una activitat que va bé sempre. Si voleu podeu fer una ullada a la gent que ja la va fer la darrera vegada.
El Departament d'Educació veu convenient canviar els dies en els quals, normalment, s'han de fer les adjudicacions al llarg del curs 2009-2010. Passen de ser dimarts i dijous a dimecres i divendres.
És trist, però és així sí. Totes aquelles i aquells que podíem creure que estar a la borsa podia donar-te tranquilitat estàvem equivocats. Tot i que he de reconèixer que la crítica desaforada s'està establint en els fòrums dels sindicats del professorat. Tothom que s'ha vist afectat està molt i molt enfadat. Penso, que moltes i molts s'han acomodat i potser això que dic sigui, ara per ara, políticament incorrecte, però fins a quin punt molt professorat interí s'ha pensat que tenint l'any passat una plaça de mitja jornada podia optar a la mateixa aquest curs que comença? Potser el plantejament, per part del departament, d'acceptar fer jornades per als interins que arribin fins a un terç o un quart de la jornada és una barbaritat. I potser també seria el moment de perdre privilegis i que els professors amb plaça la perdessin (massa gent s'ha transformat en polítics apoltronats que ningú els pot treure de la seva plaça). Potser aquest és el moment de reformar el sistema de funcionariat i valorar als professionals i fer fora a aquells que tenen la seguretat d'una plaça. La borsa no pot desaparèixer però, per una banda, les oposicions són un sistema antiquat que només fa que, en molts casos, uns tinguin una estabilitat en contra d'un nombre més gran de docents. Els centres també haurien d'aconseguir més poder de decissió i si volguessin tenir un professional haurien de tenir la capacitat de contractar a algú. És el moment de canviar.
Aquest migdia han emés una notícia sobre el GRAN PROBLEMA dels nomenaments telemàtics. No funcionen no donen l'oportunitat de poder escollir, tens només una opció i ja està. Abans no era així, el docent que estava a la borsa tenia la llibertat de poder escollir. És inaguantable aquesta incertesa. No es pot acceptar que un conseller digui que totes les places seran ocupades. Segons sembla i diuen els sindicats s'haurien d'haver ocupat de l'ordre de 1500 a 2000 places docents. S'ha fet un retall de plantilla, segons les declaracions dels equips docents de molts centres ha estat així i tot per culpa de la crisi. S'ha de reduir despeses com sigui. No pot ser, no es pot acceptar aquesta situació. És per aquesta raó que els sindicats es personaran dilluns per tal de manifestar la seva indignació a Via Augusta.
Vosté que és economista i analista informàtic espero que hagi provat el nou servei de nomenaments telemàtics i espero també que s'hagi adonat que no funciona. Bé, suposo que per al seu departament funciona a la perfecció ja que quan les jornades no són senceres (ja sigui 1/2, 1/3 o 1/4 de jornada) vostés ho engloben sota el concepte "Jornada: Inferior a sencera". Què vol dir inferior a sencera? M'interessa agafar aquesta jornada? No està ben organitzat, l'aplicació i la manera de fer els nomenaments és totalment injusta. Per què va dir que aquest any totes les places ofertades serien ocupades? És que la nova manera d'oferir les places ens duu a equívocs a situacions de dubte i pertant beneficia al departament d'ensenyament per tal de treure's de sobre totes les places vacants? De moment sembla que sí. Així que senyor Maragall millor es podria dedicar a ajustar la borsa de la compra de casa seva i a netejar de virus el seu ordinador portàtil i que els professionals de la gestió es dediquessin a la seva feina.
No em resta res més a dir, així que espero que no torni mai més a ser conseller del departament d'educació, torni al sector informàtic, col·loquis en un consell administratiu com fan tots els polítics i deixin's en pau.
Hola! He estat mirant a la pàgina d'USTEC els últims nomenaments fets al Consorci de Barcelona, a Barcelona Comarques, al Baix Llobregat, a Tarragona, a Lleida, a la Catalunya Central i Girona. Demà dia 8 de setembre es fan els nomenaments al Maresme_Vallès.Or. i Vallès Occ. Si consulteu les llistes, l'assignatura de Dibuix, podeu veure que hi ha nomenaments amb un número bastant alt, tant en el titular com en la substitució. Només volia compartir que m'ha sorprès bastant...l'esperança és l'últim que es perd...!
Fent una ullada a la pàgina de l'Ustec he llegit que aquest any és en el que més gent s'ha apuntat a la borsa d'interins (Ai, la crisi, quant mal està fent). Bé si voleu us podeu llegir l'article. En quant al tema de l'accés a la borsa, de si estem o no dintre d'ella, doncs fins el dia...
...no sabrem res de res. Així que anims a totes i tots els que esteu esperant. No ens desanimem. Per aquelles i aquells que esteu apuntats a la borsa: Fins ara tot això ho portava el servei territorial al que us hagueu apuntat, a la pàgina de la Borsa abans hi havia un enllaç directe al servei territorial, ara s'ha d'anar a la pàgina de la borsa i clicar a on posa nomenaments telemàtics. Ja s'han acabat les famoses trucades, ara tot es durà mitjançant internet. Així que cada vegada que toquin nomenaments (cada dimarts i cada dijous) hem d'estar enganxats a la xarxa. Mentre no arriba aquest moment, proposo quedar un dia, no sé quan, ni com, tampoc sé si es pot fer o no, de si ho podeu fer o no, de si s'ha de fer amb un gran nombre de persones o no (continuo recolzant la iniciativa de les trobades "domingueres", potser s'haurien de replantejar). Es pot fer en "petit comité" dos o tres persones, fer teràpia de grup i explicar com ens van les coses a cadascú. És molt difícil fer i posar en marxa un grup nombrós de persones. Totes i tots ho vàrem experimentar en les nostres carns amb les feines dels grups de pràctiques. Fa molts anys, al Regne Unit, quan es van començar a fer documentals, amb l'inici del cinema es van crear unes unitats d'acció (GPO Film Unit). Aquest grups eren de dos o tres persones que treballaven per un propòsit comú general. Aquesta pot ser una via, un camí que crec que es pot seguir. A partir d'ara moltes i molts de nosaltres continuarem el nostre camí soles i sols. Penseu que aquesta porta està oberta i que quan volgueu la podeu utilitzar per posar el que volgueu, així que del tot sols no ens trobem.
Tal i com vaig prometre, tot i que una mica més tard, us informo que el meu diari de camp ja està a la vista de tothom. Només em resta dir-vos que l'adreça és la següent:
Després de llargues cues i hores perdudes per a tenir la llista complerta dels documents necessàris per el dia 28 , puc dir que ha estat un èxit! Resguard de la llicenciatura, títol del CAP, nivell C... Les llistes ja han tancat i els nervis per decidir quin àmbit territorial A triava, ja han passat. Després el B. I el C.
Ara recopilar tots aquells documents a presentar el servei territorial.
Espero que us hagi anat bé la tramitació d'accés a la Borsa. La veritat és que solucionar tot el tema de la paperassa és un gran què.
Ara, com deia en Víctor, hem d'estar pendents d'internet. I a través d'internet, us envio salutacions, des del Maresme.
Hola, l'altre dia vaig anar a fer gestions a la facultat i em vaig trobar una companya del CAP que em va preguntar si sabia com i on es feia tot el tema de les llistes. Vaig dir-li que li enviaria un mail amb els enllaços, he pensat que estaria bé que estiguessin per aquí, també.
Volia posar-los en el lateral però no hi veig la opció.
Bé jo ja he entregat tota la paperassa. Tot el que tenia i més. Perquè us feu una idea, mentre estava esperant, un noi que tenia al davant portava un títol que havia aconseguit com a venedor d'immobles. La gent ha presentat de tot i tot el que ha pogut arreplegar que tenia arxivat. Jo només crec que m'he equivocat i donat un certificat en comptes del títol de grau mig de francès d'EOI que havia dit que tenia, que sí que el tinc (vaig haver d'anar a demanar-ho a l'EOI de Drassanes). Suposo que quan ho revisin m'ho diran. I no hauria de dir que m'ho diran sinó que hem d'estar pendents d'internet. Igual que que com faran més endavant si es que entrem a la borsa. Faran els famosos nomenaments via telemàtica. Per cert, allò de què potser no es faria el postgrau en comptes del CAP em sembla que definitivament som els últims alumnes que van fer el CAP experimental de Belles Arts.
I és per aquesta raó que vull donar les gràcies a tots els/les professors/es, coordinadors/es i ponents que heu participat al CAP.
No sé si és que m'he adormit o és que m'he despertat tard... Ingènuament pensava que obtenir el certificat del nivell C de català era molt més fàcil i ràpid. Ingènuament pensava que presentant la titulació corresponent n'hi havia prou. Són aquestes coses que passen. Vaig anar a l'institut de Vilassar de Mar a preguntar què havia de fer per a tramitar el nivell C, em van dir que necessitàven el llibre d'escolaritat conforme he estudiat des de primer d'EGB fins a vuitè d'EGB a Catalunya. Resulta que no el tinc, que no el trobo... que només trobem el de la meva germana bessona...
Comença l'operatiu gestió. L'institut està a punt de tancar, sinó ja ha tancat avui. Vaig demanar el certificat d'escolaritat a les dues escoles que vaig anar, a la primera m'ho han fet ràpida i amablement, a la segona (demà ho recullo) una mica a 'regañadientes', doncs el secretari ja no estava en horari oficial i li ha fet una mica de mandra això que li demanava... He anat a demanar el certificat d'escolaritat també, de tot l'FPII que vaig fer en el seu moment, amablement m'han atès i em trucaran quan ho tinguin fet.
Quan tingui tot això, em toca anar a l'institut de Vilassar de Mar (on en el seu defecte, si ja està tancat, qualsevol altre) i demanar que em facin el certificat conforme tinc el nivell C de català. Aquest tràmit tarda uns 3-4 dies.
A tot això, demà vaig a tramitar el títol de Belles Arts, espero que tot surti bé, no les tinc totes... i corrent cap a Mundet a recollir el títol del Cap. Un cop ho tingui tot, ja em puc apuntar a llistes... tot pot ser que no arribi a temps, el dia 28 és quasi ja aquí...
Això de despertar-se tard, això d'adormir-se és 'lo que tiene'.
La cosa bona de tot plegat és que per fi he acabat la carrerra!!
Gairebé. S'ha quedat a les portes, però al final l'Elisabet no ha pogut presentar els mèrits, que haguès estat el pas següent (cursos i tot allò que puguis aportar per aconseguir la plaça). Hem parlat força estona, hem intentat analitzar què ha anat fluix i hem volgut veure el punts dèbils on s'havia de reforçar per la propera vegada que es presentès. Clarament, un punt fonamental, tot i que representa un 40% de la nota és l'examen escrit. D'Això podem deduir que allò que es prima és la memòria, que s'aportin dades. Ella es va presentar per l'especialitat de geografia i història. Crec que no ho havia mencionat abans. Va escollir el tema de "La civilització greco-llatina". Un tema ampli però era el que tenia més fresc i que s'havia pogut preparar, entre d'altres, després d'haver fet, durant el darrer mes i mig, la programació. Segons ella el va fer molt superflu, no va donar gaires noms d'emperadors o personatges "exemplars", i tampoc gaires dates de fets "transcendentals". Però pel que vàrem parlar el va fer coherent i molt bén plantejat per després fer un seguit de classes. No és aquesta la finalitat? A més a més, el va connectar amb el nostre present (per exemple, va mencionar els Simpson i la seva relació amb la cultura grega, específicament amb la filosofia) i amb la nostra pròpia història (la Renaixença i el vincles que va establir amb la cultura greco-llatina). L'altre punt dèbil fou la presentació de la pròpia programació didàctica. Un dels eixos sobre el que es fonamentava era l'ús de les TIC. Doncs bé, per fer la presentació ells no et proporcionen cap mitjà. Si has de portar un portàtil, l'has de portar tu i si t'arrisques saps que necessitaràs un projector però no saps si a l'aula on ho faràs hi haurà disponible un. No obstant, el que si sabem que un dels que es van presentar ho va fer amb una projecció i ha estat un dels que més nota ha tret, només del procés d'oposició. De quina manera ho va fer? això no ho sabem però intentarem esbrinar-ho. Esperem que aquesta experiència ens serveixi a tots. Seria bo que algú més pugui aportar la seva experiència.
Bé, abans que res salutacions a totes i a tots. Aquesta entrada l'hauria d'haver escrit la setmana passada, més exactament el divendres, dia en què vàrem fer la presentació de la programació didàctica al tribunal d'oposicions. Bé, jo no em vaig presentar, va ser la meva companya, l'Elisabet, però a casa l'hem seguit tots i l'hem patit tots com si ens presentéssim nosaltres també. Així que tot seguit faré un relat de com es pot arribar a passar de malament. Ho faré de manera inversa, així que començaré per la darrera prova que és la presentació de la programació didàctica. Aquesta prova es tracta com molt bé diu la seva denominació de presentar d'una programació didàctica que haguem escrit nosaltres mateixos. Ha de tenir unes 60 pàgines i s'ha de presentar en uns 20 minuts. Per tant és impossible fer una exposició pormenoritzada. Així que tres dies abans del dia de la prova vàrem estar assajant, preparant la presentació oral. Vàrem pensar que s'havia de fer d'una manera original si més no, i realment es va crear una polèmica només començar. Aquesta no era la intenció de l'Elisabet, però així va ser, i el tribunal només començar va saltar. La idea era encetar amb una pregunta retòrica. Mostraria una bruixola i demanaria si algú li podia dir què era aquell objecte. Només acabar la pregunta una senyora del tribunal va saltar i va dir (paraules textuals) "No, em nego a contestar cap pregunta. Nosaltres estem aquí per fer de tribunal i no per contestar preguntes!" Imagineu-vos quina cara se't queda quan suposes que estàs davant de companys, d'iguals i la primera reacció és aquesta. La qüestió era fer un paral·lelisme entre la bruixola i un mapa amb la programació didàctica, totes elles eines que et serveixen per marcar objectius, per seguir camins i traçar rutes. Una manera diferent de fer una presentació. Un cop aclarit aquest punt, va continuar fent la presentació fins al final. Després va començar el torn de preguntes i a què no sabeu qui el va monopolitzar? Efectivament la senyora que es negava a respondre preguntes perquè era ella la que estava allà per fer-les. Les dues proves anteriors van ser la lectura de l'examen teòric i l'examen. Ambdós estan intrinsecament relacionats ja que si no fas un bon examen no podràs fer una bona lectura i es que has de pensar que allò que escrius ho has de llegir. Per aquesta raó has de llegir allò que has escrit perquè no pots canviar ni una coma quan facis la lectura. Aquesta part és una qüestió de preparació, de colzes, d'estudiar i sobretot de mètode.
Volia parlar de la borsa d'interins en aquesta entrada però ho faré demà.
Aquesta és la informació publicada al lloc web de iDensitat:
HIVERNACLECULTURAL per Calaf_ El projecte
Aquest projecte de Josep Maria Martín proposa la construcció, a Calaf, d'un centre cultural -HIVERNACLECULTURAL-. Un espai de coneixement, aprenentatge, experimentació, difusió debat, observatori del territori i de divulgació científico-cultural on la natura es l'eix central.
Objectius
Crear un laboratori de participació i reflexió sobre l’espai públic i l’hàbitat de Calaf. Fer d’aquesta intervenció innovadora una experiència que permeti convertir els solars abandonats i degradats en espais vius, regenerats i bells, capaços d’aportar valor i autoestima, integració i promoció de la vida comunitària.
El projecte proposa la construcció d'un espai-laboratori a Calaf per a treballar amb les plantes autòctones repoblant després espais en fase de transició: els nombrosos solars que per motius de la paralització del sector de la construcció es troben en “standby”. L'objectiu és crear un observatori de paisatge i cultura, generant una sèrie de tallers d'aprenentatge que incideixin positivament en l'autoestima de la població i facilitin la intervenció temporal en alguns solars, com a prova pilot, configurant al mateix temps una metodologia que permeti la continuació de l'observatori promoguda per la iniciativa dels participants.
El projecte de Josep-Maria Martin s'està desenvolupant en diferents fases: investigació, conclusió, proposta, debat, projecte executiu i construcció. En aquest moment ha finalitzat una fase d'entrevistes a unes 30 persones que viuen o treballen a la població amb la idea de conèixer les seves opinions sobre el seu entorn. Després d'aquesta investigació i anàlisi es realitzarà un debat entre els participants el resultat del qual podrà influir en les decisions o orientacions que contribuiran a definir el projecte.
Serà una bona oportunitat per tractar de comprovar in situ com funciona el binomi art/educació dins d'un context com el de Calaf. Per la meva part tractaré de informar-vos de tot el possible des de Calaf, ja que participaré al taller.
Les Salonnières anem tenint feina, aixó no va gens malament! Vull compartir amb vosaltres un parell de coses relacionades entre elles.
Des del 29 de juny fins al 8 de Juliol a Can Xalant es realitza un workshop amb el col·lectiu d'arquitectes argentins A77 amb l'objectiu de construir el xiringuito del pati de Can Xalant, que va ser cremat l'estiu passat, a la vegada que es construirà un dispositiu portàtil amb l'objectiu que es pugui escapar de Can Xalant i circular per Mataró. Per aquest projecte A77 ha implicat a diferents agents del territori com són la Deixalleria municipal (treballes sempre a partir de material reciclat), en Pau Faus, i Les Salonnières entre d'altres. Però per saber exactament en què consisteix un convido a visitar el blog del projecte. Ja fa uns dies que s'ha obert la convocatòria del workshop i no sé si encara queden places, però promet ser interessant. Les Salonnières estarem allà per explicar la nostra part de projecta que ha estat treballar durant tres setmanes amb les nenes i els nens del Centre Obert Pla d'en Boet per tal d'aportar les pirmeres idees per a la construcció.
La Paula ens ha enviat un mail general sobre unes jornades que tracten sobre la feina duta a terme per educadors en base als Projectes de Treball:
"Holaaaa
Os mando el programa de unas jornadas sobre Proyectos de Trabajo en las que participo el 1 y 2 de Julio. Presento mi experiencia de secundaria con PdT y la investigación que he hecho sobre la perspectiva.
También están las Salonnieres y Cèlia provocando ideas seguro, además de Suzanne."
Estem convidats, jo no podré anar, però si puc enviaré una espia perquè hem tingui bén informat, em passi fotografies i hem comenti les idees que allà s'hi exposin.
Hola, des de CCOO, m'envien aquesta informació referent a les llistes d'interins. ____________________________________________________________________
Companys i companyes,
Us informem que a partir del 22 de juny i fins el 28 de juliol, s'obre de nou la borsa d'interins...
Si teniu algun company/nya, amic... que estigui interessat/da, pensem que és interessant que conegui aquests webs:
http://conc.ccoo.cat/ensenyament/ on trobarà tota la informació, actualitzada de tot allò que té a veure amb l'ensenyament, les oposicions, els nomenaments d'estiu... Sempre amb la millor i contrastada informació. I on trobarà el lloc per inscriure's en aquest grup d'informació...
El passat dia 12 en un d'aquells trajectes habituals amb la Renfe resseguint la costa maresmenca... vaig llegir una entrevista (no he pogut recuperar el diari, el link és un foro d'internet, amb publicitat, però amb paciència es pot llegir prou bé) a la Contra de La Vanguardia.
Em va semblar prou interessant. Entrevistàven a Lucio Margulis, un mestre especialitzat en Tècniques de l'Educació i que després ha anat desenvolupant el seu projecte i estudi cap altres camps.
Un dels seus projectes i motiu per el qual l'entrevistaven, era per el projecte que està duent a terme a Barcelona, amb el 22@, l'escola del futur. Un projecte que s'està portant (jugant) a terme, amb pares, mares, nens, nenes, Administració, mestres... Resoldre conflictes, aprendre... mitjançant el joc. Com diu ell, una metodologia per a que cada persona es pugui expressar i comunicar amb tres dimensions.
Tot esperant que la surti la nota al moodle i així poder apuntar-me a les llistes d'interins em preguntava que fèieu la resta. Què féu? Què fareu? Jo tinc pensat presentar una proposta de taller per fer... com no videoblogs. Gairebé ho encerteu. Darrerament estic fent coses amb vídeo i vull veure com plantejar el curs. De moment el vull fer eminentment pràctic. I quan dic pràctic em refereixo a aclarir conceptes del vídeo digital i Internet d'una manera posant-se a "fer coses", projectes personals o grupals. Dóna igual. M'apuntaré a les llistes però vull aplicar a nivell docent aquesta vessant meva més especialitzada. Doncs bé, suposo que totes i tots esteu fent coses, per aquesta raó m'agradaria obrir un fòrum entre nosaltres per poder ajudar-nos i manifestar les nostres inquietuds o dubtes.
Hola, us passo aquest link de Mesosfera, que m'ha arribat a través d'una informació al blog d'una assignatura que estic fent, Laboratori del Caos.
Les dues coses (el blog i el link) són interessants i així, tenim una altra entradeta al blog... Aquí hi ha un altre link, Utani, una iniciativa d'un grup d'aspirants a millorar una mica el dia a dia de les persones. Fan realitat idees útils, fàcils i boniques, per a diferents col·lectius i necessitats socials.
Hola, sí! estem vius i seguirem estant vius... Mentrestant, entre picnic i picnic, l'intercanvi de Diaris_de_Camp, sembla que tira endavant, la veritat és que és un proposta molt rica i molt interessant. L'intercanvi és un gran gestió. Intercanviar per a compartir.
La cosa continua estem vius, jo estic viu i molta més gent també. Em comprometo a fer setmanalment una entrada en aquest blog, encara que sigui curta, petita o testimonial. Això d'unat banda, per una altra banda, les classes s'han acabat, hem entregat tothom els nostres treballs i només resta esperar. Fins el dia 15 res, de res. Però s'han endegat noves iniciatives. El dia del sopar va comentar-se que es podria fer un picnic i sembla que la iniciativa està prenent forma. Tanta forma que demà serà la primera trobada de "El picnic-dominguero". Si voleu més informació aneu a aquesta pàgina.
Aquestes darreres setmanes s'ha comentat molt la nova proposta educativa del senyor Zapatero: els llibres digitals com a solució per a molts problemes. Implantar els "llibres" digitals a les escoles i als instituts por semblar, a priori, una bona iniciativa. Els pares s'estalviaran molts diners en comprar llibres de paper, les editorials s'estalviaran, també, molts diners a l'hora d'editar els llibres i, finalment, el medi ambient ens ho agrairà perquè no haurem d'utilitzar tant de paper. Però m'agradaria que féssim un cop d'ull a aquests llibres. Què proposen els "llibres" digitals? Per això hem de visitar aquesta pàgina. Dintre d'aquest compendi de coneixements podem trobar un text que s'ha el·laborat per fer-nos més entenedora la tasca principal dels "llibres" digitals:
"Los Digital-Text (DT) son libros de texto digitales interactivos e innovadores creados por expertos docentes en cada materia, pensados para aprovechar al máximo las posibilidades de las nuevas tecnologías, facilitar la tarea de los profesores, favorecer la comprensión de las asignaturas a los alumnos así como su interés por las mismas y fomentar el uso de las nuevas tecnologías en el ámbito educativo."
He destacat els aspectes que sembla preocupar més a les autoritats, els pares i els docents. Però estaria saber l'opinió d'aquells que han de fer ús d'aquests "llibres". Si heu fet un volt per tot el que ens ofereixen, es pot trobar una sèrie de temes que per sí mateixos, segons la meva humil opinió es poden ressoldre, d'una manera més fàcil, d'una manera més empírica. Potser aquesta obsessió de facilitar la tasca als professors i, a més a més, entatxonar les TIC, sigui com sigui, a les aules, ens fa perdre el món de vista. I jo em pregunto: Cal unes animacions "cutres" per explicar com es suma i com es resta? No es més fàcil anar un mes amb les nenes i els nens al mercat i que ells facin la compra? I qui diu el "mercat" pot dir un mercat fictici creat al pati. Per què cada vegada ens allunyem més de la realitat? I no vull que se mal interpreti, vull fer veure que si ens podem estalviar un procés digital per un més real crec jo que s'hauria de fer. O no? Un altra tema és la segona part dels "llibres" digitals: la compra d'un portàtil perquè els nens puguin treballar a les aules i a casa seva.
Fent voltes per la xarxa, a arrel d'una entrevista que van fer a un forner de Barcelona en concret al senyor Crespo i amb la voluntat de situar el forn he trobat una cosa que ja coneixia.
A l'esquerra està el forn de pa i a la dreta allò que m'ha cridat l'atenció. Si us apropeu en la imatge veureu que al rètol de la botiga posa KUMON i matemàtiques. El KUMON és un mètode d'aprenentatge d'origen japonès que va crear el senyor Turo KUMON per tal d'ajudar al seu fill en l'aprenentatge de les matemàtiques. Sembla ser que aquest mètode s'ha estès per tot el món i moltes nenes i molts nens l'han experimentat. I no dic per dir "experimentat", ja que voldria saber quins han estat el seus resultats més enllà del Japó, hem d'entendre que va ser desenvolupat per un senyor que era matemàtic i a més a més professor. Però en un context cultural molt distant a la manera de ser occidental. No obstant, sembla que la filosofia "d'aprendre" mintjançant la repetició, que és bàsicament com funciona el mètode és molt apreciat entre les mares i el pares que porten els seus fills i filles a centres com aquest de la imatge. És la repetició engrescadora? És per tots sabut que cada vegada més el sacrifici és una de les virtuts menys apreciades entre la gent i ja no dic els i les estudiants. Però si vol ser un gran esportista has d'entrenar, repetir i repetir. Jo opino que les matemàtiques i la llengua són les potes sobre les que l'èsser humà ha desenvolupat molts coneixements, dominar aquestes matèries és fonamental. És aquest mètode una bona manera d'adquirir aquests fonaments?
Tot i que ho venen com una bona manera d'aprendre alguns pares, com per exemple el senyor Onyewu, a un article del Washingthon Post, dóna alguna pista sobre quins valors es fonamenta el mètode: "They love it and compete with each other to finish the work first." Competir, en lloc de cooperar. Però la raó per la qual opten per apuntar els seus fills a aquests cursos és que, segons ells, a l'escola pública passen d'uns conceptes molt simples a uns més complexos molt ràpidament. "If they don't get it the first time, they are left behind." La por dels pares és que les seves filles i fills no es quedin enrera. Però sembla que sí que hi han nens i nenes que han arribat a odiar aquest mètode i ho expressen a alguns grups que es poden trobar a la xarxa. I també hi ha pares i mares que mostren els seus dubtes. Cada cop que llegeixo més i més m'adono que aquest métode s'assembla a aquells que venen a la teletienda:"Póngase en forma en tan solo 5 minutos al día." La crítica més gran és que el mètode és memorístic i que no ajuda a pensar.
Avui s'entrega el que tinguis i com ho tinguis. El compte enrera ja ha arribat el dia fixat. Allò que entreguem, totes i tots ho sabem, és molt difícil que sigui capaç de mostrar amb la màxima expressió tots els matissos de les nostres experiències. Però ja està, senyores i senyors, avui s'entrega i crec que tots ens treurem un gran pes de sobre. Molts sort, ens ho mereixem.
Us publico les respostes a la pregunta. Moltes gràcies.
Resposta de la Mònica Planas:
Hola Víctor, dir-te que la idea de l'anàlisi DAFO va sortir de mi, que treballo de consultora de formació en una empresa fent cursos d'e-learning. D'altra banda, comentar-te que, quan ens van passar la documentació sobre l'IES FÒRUM 2004, tal va ser la meva sorpresa al veure que la pròpia institució havia fet un DAFO sobre les problemàtiques. Més que d'on ve, jo em plantejava: on va? És a dir, crec que és una molt bona eina per avaluar una situació i incitar a la reflexió i aquest era el nostre propòsit quan ens vam apropiar d'aquest concepte per traslladar-lo a la maqueta.
Resposta de l'Isadora Willson:
Muchas gracias Sonia y Arantxa por sus comentarios y el link!!!, lo miraremos!... con el grupo y nuestra tutora, estamos buscando nuevas oportunidades para continuar con el trabajo que hemos hecho; además sería una buena instancia para motivar a los alumnos y al centro en general, viendo que pueden salir fuera de su espacio habitual con trabajos que ellos mismos han realizado. Saludos a todos y que vaya bien con el Diario de Campo! Isa
PD. en cuanto a la pregunta de Víctor, les envío un archivo adjunto que de alguna manera explica a modo de ejemplo, las posibilidades de utilizacion del análisis DAFO en educación. por otra parte, creo recordar que cuando se nos planteo hacer la presentación sobre una problemática del centro, se nos habló del DAFO como metodología para desarrollar la problemática. he visto que este recurso se ha utilizado en diversos campos de actuación (entre ellos la educación), aún cuando surgió como un estudio para las empresas.
Sessió de debat amb els diferents agents que hem confluït en la segona edició del projecte Zona Intrusa, amb la intenció de donar lloc a un context per a la valoració dels diferents processos i accions que s’han portat a terme.
Si bé el projecte Zona Intrusa té com a objectiu l’apropament de l’art contemporani a centres d’educació secundària de la ciutat de Mataró, aquesta dinàmica es concreta amb l’articulació d’un marc per a la reflexió a l’entorn de la producció de l’art i la cultura contemporanis. L’exposició que fins el 26 d’abril es pot veure a l’Espai f és un intent per donar a conèixer els processos de treball i les reflexions que s’han realitzat amb la col·laboració de professors, estudiants, artistes i productors culturals a l’entorn dels usos i valors de la cultura, a partir de la consideració de quatre casos de projecte prou contrastats, com són els d’Antoni Tàpies, Efrén Álvarez, Aulabierta i Mary Sue.
Amb el Punt de trobada del dissabte vinent, la nostra intenció és la d’incorporar en aquest debat les dinàmiques amb que s’ha construït el mateix projecte, amb la finalitat tant de poder-les revisar de cara a noves edicions així com d’expandir la reflexió a l’entorn de la mateixa intersecció que es genera entre la pràctica artística i l’educativa.
Zona Intrusa 2 és una iniciativa de l’Institut d’Acció Cultural de Mataró, comissariada per Oriol Fontdevila i LaFundició.
El grup de l'IES Forum va fer la seva presentació i d'entre moltes coses em vaig quedar sorprès de l'ús d'un concepte que mai abans havia sentit: DAFO. L'he buscat, com no, a la Viquipèdia i els seus orígens són del món de l'empresa. És curiós com les disciplines es contaminen i els conceptes es manlleven. Una pregunta: com va ser que vàreu utilitzar aquest concepte? D'on va sorgir?
Aquest és el text del mail que ens va enviar la Laia després del primer dia de presentació de les problemàtiques emergents. Seria bo que els grups pengéssiu els vostres projectes, ja sigui el powepoint o una breu explicació en què consisteix la proposta.
Gràcies a totes i tots.
I que no ens cansem fent el diari de camp.
Hola! Us passem els nostres comentaris de la setmana passada:
Primera presentació: EN RELACIÓ AL PROJECTE El “projecte interdisciplinar” és més aviat una “proposta intermatèries”. El projecte requereix d’un seguiment molt més ampli, on les noves descobertes et porten a redreçar el projecte cap a explorar nous camins. El treball per projectes resulta interessant quan els docents treballen cooperativament i quan la institució aposta per aquest tipus de metodologia, ja que llavors es poden flexibilitzar espais i horaris i faciliten que pugui haver diversos profesors simultàniament a l’aula supervisant conjuntament els projectes. Si no és així resulta complicat aquest tipus de treball. Tot i això la proposta és interessant i toca de peus a terra. No acaba de ser interdisciplinar perquè sempre és dins de la disciplina artística, però si que és un ric diàleg entre les arts. Per cert, en aquest sentit podria ser interessant presentar la proposta dins de les properes jornades d’educació artística que, precisament, versaran sobre el diàleg entre les arts. Segona presentació: Estaria bé contrastar el video on es presenta la realitat del centre (un pèl exagerada) amb la pel·lícula “IF” que explica la vida dins d’un estricte institut anglès i algunes de les conseqüències que pot comportar.
En un sentit similar pot ser interessant veure la pel·lícula “La ola” on un professor fa viure amb una metodologia experiencial el que comporta (tan en aspectes positus com negatius) viure en un règim autoritari (també dins les aules).
EN RELACIÓ AL PROJECTE Projecte molt ambiciòs que podria funcionar perfectament dins l’àrea. Molt interessant i extrapolable a molts altres centres. Interessant poder buscar finançament per a la possible transformació. Hi hauria algún tipus de filtre, tribunal, que decidís quina és la proposta que es portaria terme? Seria per votació popular? Ho podrien fer ells o podrien involucrar agents pròxims de la comunitat educativa en la materialització del projecte? En relació a la proposta plantejada per nosaltres Ens hem adonat que fixar-nos en les problemàtiques dels centres és una bona tasca ja que a partir d’aquí se’ns poden acudir possibles solucions per millorar-les. Ara bé, creiem que també hauriem de ser capaços de focalitzar la nostra mirada a les bones pràctiques, al que funciona bé (que segur que hi haurà alguna cosa, per petita que sigui) per tractar de rescatar-les, compartir-les i fer-ne exemple perquè d’altres puguin tractar d’incorporar-les o adaptar-les al seu context. Apali fins la tarde! Laia Campañà
Realmente el blog que nos recomendó Suzanne está muy bien. El autor Juan José de Haro hace unos posts reflexivos y críticos que plantean la complejidad del sistema educativo y las golosas tan nombradas TIC.
Benvolguts companys i companyes del CAP, som l'Anna Vàzquez, la Maria Rodríguez, el Joan Iniesta i la Paula Ventades. El proper dimarts fem la nostra presentació de la memòria i com en tota relació humana, necessitem la vostra col·laboració perquè la sessió funcioni.
Us demanem amb apreci que proteu un coixí o una superfície agradable i pròpia on seure confortablement.
M'ha fet gràcia trobar aquesta televisió del primer món, del món de la gent que pot fer coses amb més diners. Tot i això, em sembla que ara no en queden gaires per aquí, de diners em refereixo. Tan se val, està bé veure, que a altres països hi han iniciatives com la de "Teachers.tv" i encara sort que les podem veure per inspirar-nos i, qui sap, potser copiar-ho o aprofitar-ho. Tenen una cerca per paraules molt interessant. Jo he cercat: changing classroom i he trobat això.
Ja sé que no té res a veure, que són espais privats, però quan he vist la presentació del grup de Can Peixauet m'ha vingut a la memòria un mail que em va enviar un amic sobre les oficines de les gran empreses nord-americanes. I això ho vull enllaçar amb la classe de la Suzanne Furlan sobre els espais, de la manera de com canvien a mesura que es passa de primària a secundària. A secundària els alumnes perden l'espai de referència: l'aula. Encara recordo la fotografia que ens va posar la Suzanne d'una aula de primària dels Estats Units. Les d'aquí no arriben a ser així però mantenen aquell vincle amb l'estudiant i, a més a més, també afegeixen la vessant lúdica, que en moltes de les empreses dels Estats Units la mantenen. Ha de ser l'aula un espai seriòs? Un espai sagrat com molts museus? La veritat és que la iniciativa privada s'ho munta bé per tenir als treballadors i treballadores molt contents i contentes. Estic pensant en afegir el Lego al meu reguitzell d'unitats didàctiques que tinc ja confegides. Es broma, amb prou feines he pogut acabar la que he fet per les meves pràctiques. Però estaria bé fer alguna cosa amb el Lego.
Tvlata és una experiència educativa, creativa i de comunicació amb els joves de la comunitat d'Alagados a Salvador de Bahia, Brasil. Els continguts publicats en aquesta televisió experimental (textos, imatges, músiques i films) han estat creats per els adolescents i per els col·laboradors del projecte.
Envio una aportació del CAP del dissabte i aquest concurs per si algú està interessat, escapa del temari del CAP però crec que algú l'hi pot interessar.
Interessant video que mostra un cas concret d'una futura "docent" i els seus problemes per homologar el seu títol de dissenyadora gràfica... Atenció als comentaris del principi del video entorn al "nou" batxillerat artístic"... Pobreta paga Elisava i després no li serveix de res...
Per aquells i aquelles que esteu interessats en altres tipus de contextos i teories educatives us recomano una pàgina molt interessant entorn a un projecte cultural que analitza i proposa projectes artístics i educatius alternatius. El projecte es diu TRANSDUCTORES* i es un cicle de conferències i sessions de treball entorn a pedagogies col·lectives i polítiques espacials. Qui estigui una mica “al tanto” de projectes com l'Aula Abierta de Granada, veurà certs aspectes i connexions amb aquest projecte.
TRANSDUCTORES*. Pedagogías colectivas y políticas espaciales es un proyecto cultural que incluye la puesta en marcha de seminarios y talleres de formación, la construcción y exposición de un archivo relacional, el trabajo con agentes locales y la edición de diversas publicaciones.
TRANSDUCTORES* es un proyecto organizado y producido por el Centro José Guerrero de Granada en colaboración con Aulabierta, el Ministerio de Cultura y la Universidad Internacional de Andalucía.
*Un transductor es un dispositivo capaz de transformar o convertir un determinado tipo de energía de entrada en otra diferente de salida. En la teoría de redes sociales los transductores actúan como disparadores o catalizadores de cambios sociales, abriendo nuevas posibilidades de transformación, más integrales y sostenibles con el contexto.
Hem rebut el material que molt amablement ens va portar sobre paper la Montserrat Cortadellas. Per aquelles i aquells que no el tingueu aquí podeu tenir-ho en format PDF. emissors_didentitat
He estat adormida.
He estat adormida.
