CEIP Miquel Martí i Pol

Continuo treballant, que no és poc, però una altra any estic fent un terç i sobrevivint. Des de el curs passat que no feia cap entrada, però crec que paga la pena reenprende le flux d'entrades. El fer és que del curs passat a aquest una cosa ha canviat i llavors tot ha canviat: el centre. Com heu llegit al títol estic al CEIP Miquel Martí i Pol. El centre a diferència del que estava a l'any passat, el CEIP la Jota, treballa amb projectes. Només portem una setmana i tot està fer, però no tenim ni idea de com anirà. Ahir vaig fer un sopar amb la gent de la Jota, ex-docents i docents, i alguns em van demanar que què tal. La meva resposta va ser aquesta: "Ara no puc dir res". L'unica cosa que puc dir és que allò que molts vàrem estudiar, i fins i tot defensar fent treball teòrics, ha esdevingut una realitat i em provoca incertesa.

Les sessions perdudes. 1a sessió, 6a i un "bonus track"

"No féu resums". Intento no fer resums. Intento estar a tot arreu: a l'aula, a casa, amb la meva dona, amb la meva filla i no arribo a tot arreu. Tot em ve de nou, no sóc un mestre, no he fet pedagogia i el primer que ens diuen, només arribar, és que "els mestres han de saber molt de biologia". Aquesta sessió és com un viatge al paradís, a l'utopia que tots desitgem. Molts companys em diuen que sóc massa negatiu, però el panorama que ens va plantejar en Carles Parellada, a la 1a sessió, no s'assembla gens a allò que veig cada dia. Com em puc preparar per allò que vindrà? Com ens podem preparar? Més que respostes només se m'han plantejat dubtes.

Estic d'acord que de mi depèn tenir un somriure cada dia quan entro a l'aula, que de mi depèn intentar arribar a tot arreu, però ho sento no puc deixar de llegir als diaris, de sentir a la ràdio, que es faran retallades, que volen prejubilar 2000 docents, però no diuen com es cobriran totes les places que quedaran lliures. Millora? Sí, s'haurà d'optimitzar les plantilles.

         Elena Rigau somrient no sé per quina raó.

Decidit, la primera millora, la més gran es troba en mi. He d'implementar metodologies. Al llibre que estic llegint diu que si tot ha anat bé quan els nens i les nenes tenen de 3 a 5 anys "han aconseguit que ser autosuficients, i ja no ens necessiten, podem relaxar-nos (en principi els pares i les mares)". Sí s'han aconseguit moltes coses, si es treballa a casa i al col·legi, però sobretot a casa, no obstant hem de reforçar els hàbits que s'han adquirit. Secundària d'alguna manera és així, però no tan exagerada i em refereixo a la repetició, a les rutines. Aquest aspecte de repetició costa molt més quan els nens i les nenes només em veuen un cop per setmana. Set dies, cent seixanta-vuit hores, deu mil vuitanta minuts, sis-cents cuatre mil vuit-cents segons. Un temps en el que viuen molts moments molt especials.

604800 segons

És per això que he trobat una activitat (el bonus track) que és rutinària, però que es pot adaptar a cada tema: "stand up, run, touch and say..." Treballant amb unes "flashcards" de cada tema, per exemple, els colors (red, yellow i blue) es pengen en diferents punts de l'aula. Els nens i nenes veuen on està penjat cada concepte i per taules els dic un d'ells. En aquest moment han d'identificar què he dit, ubicar-ho i després recordar la paraula. Un cop ho vaig provar amb frases com "What's that?" i va ser tot un fracàs, a mitges, però no va funcionar tant com ho fem amb només mots senzill.

La 6a sessió va ser un compendi de consells, de petites pindoles que ens van posar en alerta, totes seguides i ràpides. Em vaig adonar que ningú quan he arribat, com a substitut, m'ha donat un dossier amb tota l'informació de sobre les dinàmiques i directrius que segueixen al centre en cas d'emergència. I aquesta no és només que el principi d'un seguit de coses que no es fan als diferents centres on he impartit classe. L'interí rep moltes atencions a diferència del substitut, el substitut sí que està en risc de caure en el "burn out", el nivell d'estrés que suporten no es pot comparar amb els dels interins i molt menys amb els docents amb plaça. Fonamentalment l'estabilitat, com als nens i nenes d'infantil, és un factor fonamental per tenir també una estabilitat emocional. Qui dóna suport als substituts? Més preguntes al sac.

El pla és no tenir un pla (la meva proposta de millora).

El pla és no tenir un pla quan entres a una aula. Si només tens un pla estàs perdut o perduda. A infantil, per la meva experiència actual,  necessites un pla A, un pla B, un pla C, un pla D i fins a l'infinit. Això segurament es pot estendre a la resta de nivells, però que es pot anar reduint amb el pas dels anys.  Els imprevistos són imponderables que no estàn al nostre abast i sembla que és la norma. Hem de ser flexibles llavors? Hem de tenir clar què han d'emportar-se quan finalitza la classe? O es pot canviar l'objectiu? Suposo que tot això pot variar. Els culebrots televisius quan comencen tots comencen amb un llibre que l'anomenen "biblia", allà es troben les línies argumentals principals, però només estan marcades. A partir d'aquí les subtrames es van construïnt a poc a poc, d'una manera orgànica. Així és com intento funcionar. És la manera correcte? Potser sí o potser no, però és en aquest punt quan em plantejo el gran dubte. Els dilemes són enormes. Quina ha de ser la meva proposta de millora? Dubto, però tot sembla indicar que el que he de millorar són les meves metodologies de treball. O millor dit he d'adquirir metodologies de treball.

4a i 5a sessions. Metodologies. Camins per mostrar als i les estudiants.

Doncs sí, sembla que arribar als estudiants és la tasca més difícil. I tant que ho és, i més quan els nens i les nenes que t'envolten són de tres, quatre i cinc anys. Per aquelles i aquells que no heu tingut fills (ho sento és així i res es pot canviar) no podeu només que tenir una experiència directe a les aules. Jo com a pare em podia fer una mica, i només una mica, idea del que podia ser. Però res es comparable a treballar amb un grup de 25 a 27 nenes i nens. T'han de conèixer i tú els has de conèixer. Per començar una cosa que m'he adonat és que molts d'ells i d'elles tenen mals hàbits i, a vegades, tenen una manca de rutines. Sembla mentida, però constantment demanen tenir una conformitat, els "grans" els donem seguretat. Potser aquest ha estat un greu problema del curs d'interins, no parlar d'allò que ens interessa a cada cicle. Els especialistes tractem amb diferents nivells i això ens obliga a adaptar-nos a una diversitat més àmplia que la resta de docents. Molts cops he sentit el comentari de "jo si tornés a infantil no sabria com fer-ho". És difícil, però no tant.

En quant a tot allò que hem tractat tampoc es troba relacionat amb l'ensenyament d'una llengua estrangera. Ara començo a tenir petits resultats amb P3, P4 i P5. Tot i que trobo que necessitaria una figura de tutor, d'algú amb prou experiència perquè em pogués fer un seguiment més del dia a dia. I encara més quan vens de secundària.

Hi ha un problema greu, un problema que sí he detectat i és que la meva manca d'inexperiència em fa a vegades prendre decisions molt influït per la meva formació.

El treball en grup és interessant però a mi no em serveix. On són els mètodes pels mestres d'anglès? On? On són els mètodes pels mestres d'anglès d'infantil? El comentari de veure diferents punts de vista no em serveix. He preguntat a tothom i ningú que no fos especialista m'ha pogut respondre amb certa claredat.

Listenings

Listenings són "l'eina", l'eina més útil per començar a escoltar anglès. Ja que ara m'hi trobo dins del món dels especialistes d'anglès, fa un temps que en ronda pel cap una idea i és la mostrar espanyols, catalans, parlant anglès. Crec que és una bona manera d'apropar l'anglès i que puguin sentir com el parlen actors, actrius, esportistes o polítics. Seria d'alguna manera allò que es va parlar en la 3ª Sessió del curs d'interins, on tocar el cor, o el que d'altres van anomenar aprenentatge significatiu, ajudaria a que la classe-grup s'interessin per l'anglès. S'adonarien que l'anglès s'utilitza i fins i tot es pot aprendre sentint cançons d'AC/DC com va fer en Javier Bardem. Després hi ha una entrevista a la Penélope Cruz sobre la pel·lícula "Vicky, Christina, Barcelona".

3ª Sessió. On una malaltia em va obligar a quedar-me a casa. Compartir.

Desgraciadament la grip m'ha obligat a quedar-me a casa. Amb 39º de febre no crec que fos un estat físic prou adient per anar-hi. A més a més, m'he assabentat que en aquesta sessió molta gent també va enganxar una galipàndria per culpa d'una aula sense calefacció. Defectes logístics apart, fins avui no he pogut llegir l'acta de la sessió. Una pena haver-me perdut totes les experiències compartides. Potser no sóc la persona més adequada, però potser s'hauria de plantejar l'administració, el Departament, fer que els i les docents poguessin tenir un espai on poder compartir les preocupacions, els problemes diaris. Aquestes darreres sessions bàsicament han estat un moment per a compartir.

2ª Sessió. On apareixen els conflictes.

Després de no trobar durant una bona estona l'aula, finalment un grup de companys i jo vàrem poder arribar fins la nostra destinació. Un cop instal·lats tots a les cadires, les dues tutores ens van proposar fer una activitat creativa: retallant, enganxant o amb rotuladors, sobre una cartolina havíem de fer el nostre nom. I aquest és el meu resultat.

Tot seguit vam presentar tres persones cadascú recursos o qualsevol cosa interessant per la resta del grup. Jo vaig presentar aquest bloc i l'entrada que havia preparar, recuperant aspectes interessants que vaig rebre de la formació del CAP. Així que d'alguna manera era l'excusa perfecte per tornar a recuperar el fil d'aquest malaurat blog. Després va sortir, ho sento no em vaig apuntar el teu nom, una noia que és logopeda i ens va ensenyar uns interessantíssims exercicis per cuidar la veu. Espero fer-los servir. Tot i que, aquest matí, s'han queixat que és massa d'hora per fer segons quins sorolls. Finalment, ha sortit un noi que també treballa com especialista d'anglès i ha donat els següents recursos:
"Una mà de contes" (que es poden escoltar en anglès) i la plana dedicada a l'anglès de 365. Després d'això vàrem encetar un tema que majoritàriament a tothom preocupava i que es va fer pal·lés en la primera sessió: els conflictes. Cadascú va pensar en conflictes viscuts o no en pròpia carn i que ens semblaven angoixants. Els tres casos van presentar la situació següent: un nen que es provocat per un altre i reacciona d'una manera exagerada; una altra situació és la d'un especialista que s'excedeix i arriba fins i tot a despreciar als estudiants; finalment un altre cas és el de la percepció dels pares i mares que no es dóna prou quantitat de deures i de contigut als fills i filles. Per mi el cas més colpidor és ha estat el del mestre que s'excedia en la seva actitud vers els nens i les nenes. És una qüestió difícil de solucionar i potser el fet d'intermediar, aconseguir que ell mateix s'adoni del seu error i finalment accepti ajuda, ja sigui per part dels companys o d'algun tutor. Tot i això, és complicat pair aquesta situació.

Tornem a ser aquí. Una nova presentació.

Aquesta presentació és nova, és a dir, nova en relació a aquella que vaig fer pel CAP. Curs que ara tampoc existeix. Aquesta vegada em de presentar un recurs, compartir una plana web. Però jo no puc presentar res d'això. He de presentar més d'una per tal d'entendre la plana que m'agradaria trobar. Primer em presentaré com el que sóc: professor de secundària de Visual i Plàstica, però estic a primària fent de mestre d'anglès. Tot i això quan vaig fer el curs del CAP ens van recomanar que veiessim aquest vídeo sobre la creativitat. Un tema del va parlar la Marga (?) el primer dia d'aquest nou curs que estic fent. Realment la creativitat de la que ella va parlar és la mateixa de la que parla en Sir Ken Robinson?


Un altre tema que està i no està, que l'hem de tenir present és la tecnologia com i de quina manera la podem utilitzar i com i de quina manera afecta als estudiants.



Un recurs d'anglès pel cicle d'infantil que no és ben bé un recurs per infantil.

http://www.youtube.com/user/GenkiJapanNet#p/a/DCBFA7361933DAE0/0/_barTKxikvA

Programa de formació per al professorat interí del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Aquest és un curs que tots els interins de primer any han de passar. Ho podem veure com una obligació, cosa que es va comentar a la presentació, o ho podem veure com una oportunitat. Si he de ser franc jo m'hi trobo entre aquestes dues posicions. Va ser un dia dur, ja que des de les nou del matí fins a les dues del migdia vam estar a l'UAB a l'auditori de la facultat de lletres i després a les aules de magisteri. Les expectatives, per la meva part, són altes i espero també correspondre. De moment, hem començat i el grup en el que estic és interessant, heterogeni i divers. Engrescador.

M'ha tocat el tema de la vaga a França

Menys de tot

Fa temps que no escric. Afortunadament, no com moltes amigues i amics, aquest any tinc feina per tot un curs. Però per una altra banda és només d'1/3 de jornada. Des de l'última vaga, vaig fent-li voltes quina podria ser l'alternativa al desastre que ens van voler abocar els sindicats. Al dia següent de la Vaga General em vaig fer la gran pregunta: I ara què? Mentre aquest dies a França fan una vaga i collen al govern, nosaltres a aquí vam fer un testimoniatge de vaga. Res a veure amb França. L'única manera de fer es canviar la manera d'intentar fer força o prenem el camí francès o un altre.

Quin? No ho sé, però entre totes i tots s'hauria de trobar. Quanta gent de la que va fer el CAP amb mi està treballant en el món de l'educació? Quantes i quants de vosaltres estarieu interessats en fer alguna cosa? Entenc que cada vegada és més difícil, però la força que podem tenir és tan gran que no ens adonem de res. Potser el problema és que aquesta societat està preparada per suportar els petits cops de les vagues generals que fan riure, com la darrera.

Vull compartir un projecte molt interessant

TRANSDUCTORES. Pedagogías colectivas en red es un proyecto organizado y producido por ACVic Centre d'Arts Contemporànies y dirigido por Antonio Collados y Javier Rodrigo. transductores.net

TRANSDUCTORS* és un projecte cultural que pretén investigar i activar iniciatives en les quals s'articulin de manera flexible les pràctiques artístiques, la intervenció política i l'educació, a partir de l'acció de col·lectius interdisciplinaris.

TRANSDUCTORS es concreta en el desplegament d'un arxiu relacional amb el qual difondre, entrellaçar i problematitzar les pràctiques, a dalt esmentades, a través d'un estudi de diversos casos, buscant l'articulació directa en el context mitjançant la posada en marxa de seminaris, tallers de formació i el treball en col·laboració amb agents locals.

Els materials recopilats en l'arxiu donen visibilitat als processos portats a terme pels col·lectius o bé són els resultats formals de moltes de les seves pràctiques (publicacions, cartells, diagrames, mapes, vídeos, etc.). Aquestes pràctiques es presenten com a models de pedagogies col·lectives en què s'aborden problemes socials específics (com per exemple el reciclatge, la salut, les deixalles, les energies netes, el concepte de ciutadania o la regeneració urbana) mitjançant el desenvolupament sostenible, la participació ciutadana o la cultura visual. Aquestes iniciatives inclouen el treball interdisciplinari d'educadors, estudiants, artistes, arquitectes, paisatgistes o urbanistes, promouen l'intercanvi d'habilitats i coneixements, alhora que construeixen un aprenentatge en col·laboració i institueixen espais alternatius d'educació i ciutadania.

*[ Un transductor és un dispositiu capaç de transformar o convertir un determinat tipus d'energia d'entrada en un altre de diferent de sortida. En la teoria de xarxes socials els "transductors" actuen com a disparadors i catalitzadors de canvis socials, i obren noves possibilitats de transformació, més integrals i sostenibles en el context.]

I tot això a on???

TRANSDUCTORS. Pedagogies col·lectives en xarxa

Arxiu relacional [Exposició] + Laboratori pedagògic [Taller+Centre de recursos]
Projecte dirigit per Antonio Collados i Javier Rodrigo

De l'1 de octubre al 28 de novembre de 2010.
Innauguració 1 d'octubre a les 19.30h.
ACVic. Centre d'Arts Contemporànies. c.Sant Francesc, 1 08500 Vic T. +34 938853704

Espero poder participar si tot va bé i puc demanar-me els dies de festa al treball però us dic que ja vaig anar a unes jornades on s'explicava projectes semblants i va ser molt i molt interessant, la possibilitat de poder participar, em fan venir ganes de sortin correns i deixar enrera el treball!!!

Ens veiem per aqui.Que passeu bones festes!

Es substituiran la meitat de les baixes del professors

Jo crec que si estem així, que si s'ha de retallar, doncs hauríem de retallar als polítics: escollirem la meitat de polítics. Es presentaran a les eleccions la meitat de polítics, tampoc els necessitem per res. Ben bé, els ajuntaments funcionen amb pilot automàtic. No necessitem els càrrecs polítics, que desapareguin. Fora!, fora!, fora!

Torna la sol·licitud d'incorporació a la borsa

Des de gencat (Font original: gencat.cat):

Termini de presentació de la sol·licitud: del 28 de juny al 28 de juliol del 2010

Sol·licitud (Es preveu que el 6 de juliol l'aplicació de sol·licitud no estigui disponible entre les 17 i les 18 hores.)

S'accedeix a l'aplicació amb què es gestiona la sol·licitud i la consulta de les dades mitjançant el codi personal de la XTEC o per mitjà d'un codi temporal.

• Cossos i especialitats convocats [PDF, 39,46 KB.]
• Quina especialitat puc fer a partir de la titulació que tinc?
  
• Guia per emplenar la sol·licitud [PDF, 32,13 KB.]

En el termini de 10 dies des de la tramitació telemàtica de la sol·licitud s'ha de presentar en el registre del Consorci d'Educació de Barcelona o del servei territorial del Departament d'Educació demanat com a preferent la documentació següent:

• el formulari de sol·licitud que es genera des de l'aplicació;
• la documentació justificativa dels requisits i els mèrits al·legats que s'especifica a l'aplicació en tramitar la sol·licitud;
• una declaració jurada o promesa, que també facilita l'aplicació (apartat I.1.d), i
• un certificat mèdic original que acrediti que no es pateix cap malaltia ni es té cap limitació física o psíquica incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i al lloc de treball que s'ha d'ocupar.

Homeschooling o ensenyant a casa

Aquest diumenge van emetre a la Sexta a "Vuelta y vuelta" un capítol dedicat a comparar dues maneres d'instrucció, d'ensenyament extremes: a un internat i a casa. Educar i formar és el que volen fer a l'internat. De moment estic veient el programa. Puc fer una valoració primerenca i és la següent: crec a que escollir l'internat es delegar d'una manera total la formació i la socialització a un centre en canvi optar per fer-ho a casa és l'extrem oposat. No tinc gens clar ni l'una ni l'altre, veig problemes en ambdues. Més endavant faré una valoració més plena, un cop acabi de veure el programa sencer.

Què ens depararà el mes de setembre?

No em puc queixar, com a mínim he treballat. Però no he treballat en allò que volia. L'altre dia em van dir "a partir d'ara ja no es tracta del que vols fer, sinó d'allò que has de fer". Doncs bé, tinc la sensació que des del govern de la Generalitat la crisi no és res més que una manera d'accelerar una voluntat de fer a miques un sistema que tant ens ha costat aconseguir. Però siguem constructius. A l'últim lloc on vaig fer una substitució em van demanar què era el que havia vist que no m'agradava? El nombre de nens per aula. Ja ho he comentat en entrades anteriors, però li dono voltes i no trec l'aigua clara. No sé si hauria d'utilitzar psicologia inversa, si hauria de fer el "pallasso", si hauria de retirar-me i dedicar-me a una altra cosa,... Potser estigui equivocat però les nenes i els nens per molt que ho intentem no poden treballar en grups nombrosos, i estic parlant dels 25 a 27 estudiants que m'he trobat per aula. Allò que em van dir de treballar per racons és un estupidesa quan ens trobem en aquesta situació. Quin sentit té barallar-te amb una administració que innexorablement tira cap a endavant? Quin sentit té quan et trobes funcionaris que cobren una pasterada, amb trienis i trienis acumulats, i la seva resposta és que ells ja ho han fet tot i ara els toca als joves, a nosaltres els que tenim una situació més precària? Què ens depararà el mes de setembre?

Un missatge clar

Quin és el problema dels sindicats: que tots demanen moltes coses i el missatge que arriba a la gent no és prou clar. Ahir vaig veure el programa REDES, hi havia un sociòleg que parlava de com havia evolucionat la població mundial, a pais a pais. El resum seria que tots aquells que han millorat més ràpid són aquells que han millorat la qualitat sanitària de la població i que han millorat l'educació. Sembla que això no és el que més l'interessi al govern o a les empreses. Aquest crack mundial ens està demostrant que la iniciativa privada no sap gestionar els recursos, només els interessen els beneficis a curt termini i no saben planificar a llarg termini. Aquesta setmana estic esperant nomenaments, però la setmana passada estava treballant a una escola on es va fer una reunió amb una representant de CCOO. Tot va ser un seguit de retrets vers els docents ja que no parava de dir-nos "perdem això i allò altre, ens redueixen per tot arreu, us demanem que us manifesteu en contra del govern". I llavors deia "nosaltres hem aconseguit això i allò altre negociant amb el govern." Quins pebrots! Així que si es perd alguna cosa es perquè no ens manifestem i si s'aconsegueix alguna cosa és perquè ells negocien. Vinga i què més. Quina repercussió ha tingut l'última manifestació? Sabiau que hi hagut una manifestació aquest dissabte passat? Sí, i ningú ha fet esment no serveix de res, segons sembla. Jo ho tinc clar en el moment que comencem a exigir una cosa i la lluita es concentri en un punt, tot serà més fàcil. Ni sous, ni retallades, ni res d'això. Volem grups de nenes i nens de 15 alumnes, com en el País Basc. Senzill i clar.

15 és un nombre màgic

El futur sembla fosc i el govern de la Generalitat no sembla que el vulgui aclarir, tot el contrari. Estic en el quart centre i ja puc tenir una idea més formada. Tot i que no és gaire més diferent de la que tenia ja fa temps. He voltat per tota mena de centres, amb mitjans i sense mitjans, però tots pateixen el mateix problema: un nombre excessiu per aula. Fins ara he tingut una mitja de 27 nens i nenes per aula. A sobra ahir em vaig assabentar que al Pais Basc tenen un màxim de 15 per aula. És per això que aquesta s'hauria de convertir en la nostra reclamació. Una demanda que implica en conseqüència que s'augmenti el nombre de centres, el nombre de docents, el nombre d'inversió al sector educatiu, en definitiva moltes de les exigencies que molts docents fan. Per això 15 és el meu nombre màgic.

Edupunk?

Últimament no paro d'escoltar i llegir un nou terme: edupunk, que significa “educació i punk”, dues paraules contradictòries que en un principi no casen juntes, però que gràcies (o no) a les noves propostes “alternatives” d'educació s'han obstinat en ajuntar per oferir un altre visió possible de l'educació (present i futura).

A la wikipedia trobem dues definiciones concretes: una en castellà (http://es.wikipedia.org/wiki/Edupunk) i l'altra en anglès (http://en.wikipedia.org/wiki/Edupunk):

“Edupunk es un neologismo, usado en inglés para referirse a una ideología concerniente a las prácticas de enseñanza y aprendizaje que resultan de una actitud tipo "Hágalo usted mismo" (HUM). Muchas aplicaciones instruccionales pueden ser descritas como educación HUM Edupunk. El término describe enseñanza inventiva y aprendizaje inventivo.”

“Edupunk is an approach to teaching and learning practices that result from a do it yourself (DIY) attitude. The New York Times defines it as "an approach to teaching that avoids mainstream tools like PowerPoint and Blackboard, and instead aims to bring the rebellious attitude and D.I.Y. ethos of ’70s bands like The Clash to the classroom."[3] Many instructional applications can be described as DIY education or Edupunk. The term was first used on May 25, 2008 by Jim Groom in his blog, and covered less than a week later in the Chronicle of Higher Education. Stephen Downes, an online education theorist and an editor for the International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, noted that "the concept of Edupunk has totally caught wind, spreading through the blogosphere like wildfire".

Un dels personatges que més ha popularitzat aquest terme és en Brian Lamb (veieu el seu blog: http://blogs.ubc.ca/brian/) , que fa uns mesos al CCCB va fer una conferencia parlant del terme Edupunk. Recordem que també va passar per el darrer Zemos dedicat a l'educació. Brian Lamb aporta la seva pròpia definició entorn a l'Edupunk com: “no ser perfecte, no ésser polit i no ésser comercialment acceptable”, i sembla que ara la definició correcte és “ràpido, barat i fora de control”. O sigui el “Do it Yourself” de tota la vida.

Sembla que la discussió entorn a aquest terme es va animar molt després de la conferencia de Lamb al ICI i al cicle educació expandida (programat al CCCB), veure el programa en pdf aquí.

Des de aquí tindrem que esbrinar que significa aquest “corrent” o nova “tendència” educativa, però de moment podem anar pensant i relacionant tot això i més al voltant d'un seminari organitzat pel festival Loop i portat a terme per la Hito Steyerl (artista, documentalista, etc) que parlarà d'un projecte personal independent i autogestionat d'escola d'art anomenada “WorkersPunkArtSchool”. La cita serà al Palau de la Virreina el dijous 13 de maig a les 10:30h i requerirà inscripció prèvia. Més informació: http://www.bcn.cat/cultura/docs/hito.html

Potser no ens aclararan les coses, però almenys veurem altres possibilitats...

ADJUDICACIONS DE DESTINACIÓ DEL CURS 2010-2011

Demà dia 6 de maig comencen els terminis per a presentar modificacions i actualització de les dades de la borsa per al curs 2010-2011.
En aquest enllaç d'USTEC podeu veure les diferents dates que hi ha. I en aquest enllaç del Departament d'Educació, també.