Estic d'acord que de mi depèn tenir un somriure cada dia quan entro a l'aula, que de mi depèn intentar arribar a tot arreu, però ho sento no puc deixar de llegir als diaris, de sentir a la ràdio, que es faran retallades, que volen prejubilar 2000 docents, però no diuen com es cobriran totes les places que quedaran lliures. Millora? Sí, s'haurà d'optimitzar les plantilles.
Elena Rigau somrient no sé per quina raó. Decidit, la primera millora, la més gran es troba en mi. He d'implementar metodologies. Al llibre que estic llegint diu que si tot ha anat bé quan els nens i les nenes tenen de 3 a 5 anys "han aconseguit que ser autosuficients, i ja no ens necessiten, podem relaxar-nos (en principi els pares i les mares)". Sí s'han aconseguit moltes coses, si es treballa a casa i al col·legi, però sobretot a casa, no obstant hem de reforçar els hàbits que s'han adquirit. Secundària d'alguna manera és així, però no tan exagerada i em refereixo a la repetició, a les rutines. Aquest aspecte de repetició costa molt més quan els nens i les nenes només em veuen un cop per setmana. Set dies, cent seixanta-vuit hores, deu mil vuitanta minuts, sis-cents cuatre mil vuit-cents segons. Un temps en el que viuen molts moments molt especials.
604800 segons
És per això que he trobat una activitat (el bonus track) que és rutinària, però que es pot adaptar a cada tema: "stand up, run, touch and say..." Treballant amb unes "flashcards" de cada tema, per exemple, els colors (red, yellow i blue) es pengen en diferents punts de l'aula. Els nens i nenes veuen on està penjat cada concepte i per taules els dic un d'ells. En aquest moment han d'identificar què he dit, ubicar-ho i després recordar la paraula. Un cop ho vaig provar amb frases com "What's that?" i va ser tot un fracàs, a mitges, però no va funcionar tant com ho fem amb només mots senzill.
La 6a sessió va ser un compendi de consells, de petites pindoles que ens van posar en alerta, totes seguides i ràpides. Em vaig adonar que ningú quan he arribat, com a substitut, m'ha donat un dossier amb tota l'informació de sobre les dinàmiques i directrius que segueixen al centre en cas d'emergència. I aquesta no és només que el principi d'un seguit de coses que no es fan als diferents centres on he impartit classe. L'interí rep moltes atencions a diferència del substitut, el substitut sí que està en risc de caure en el "burn out", el nivell d'estrés que suporten no es pot comparar amb els dels interins i molt menys amb els docents amb plaça. Fonamentalment l'estabilitat, com als nens i nenes d'infantil, és un factor fonamental per tenir també una estabilitat emocional. Qui dóna suport als substituts? Més preguntes al sac.
