dimarts, 24 de novembre de 2009

Deixem-nos de mirar els polítics i mirem el que ens interessa

Fa uns dies vaig trobar un blog que ha iniciat un grup de docents entre les quals es troba la professora que tant ens va animar, va ser un Kit-kat, en paraules seves i així va ser, la Suzanne Furlan. Doncs bé, la darrera entrada, que l'he copiat sota aquestes línies, parla d'un projecte que duen a terme. Sembla interessant, no hi ha gaire més informació, així que jo he fet un comentari demanant-ne més. Si ho recordeu o no, tant és, però aquesta iniciativa la va mencionar a classe i estic content perquè s'hagi posat en marxa, malgrat totes les dificultats que es puguin trobar.

"miércoles 18 de noviembre de 2009

Hola de nou tot just fa un mes que vaig publicar l'anterior entrada i ja puc dir que he i hem avançat en el nostre projecte... per què em sento així? per què quan me'n adono que les connexions amb els nois i noies s'accionen, brullen, i el meu cap no para de pensar en com, amb qui, amb què seguirem treballant , em sento que rotlla.Quina satisfacció poder treballar així!!!Us explico. Estem treballant les cultures nòmades del s.XXI , però qui s'ha inventat això? doncs nosaltres : parlem , discutim, treballem sobre quines persones no tenen casa, dormen i/ o treballen al carrer... en definitiva com els nòmades , en un cert sentit. I hem convidat a una noia que ens explica com tracta el que ella diu " els amics del carrer" i quina feina fa amb ells, ... i ara estem pensant en passar a l'acció .. i nosaltres que podem fer !!! com podem contribuir??? i els profes ens poden ajudar, en què, com?... i aquí estem. Voleu participar?"

Font: Projectes en Xarxa.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Desencantats amb la concentració del 9 de setembre en contra del departament d'educació.


Tothom ho diu, bé els sindicats no. Sembla que USTEC amb només penjar les fotografies de només ells i totes les seves pancartes és suficient. Sembla que és així. Si aneu a la web de CCOO no hi ha cap referència. UGT també va ser-hi present. No mencionen res a la seva web. Així que només podem dir que sentim vergonya, que la rutina diària sotmet a tothom a una docilitat i passivitat descomunal. Hem de continuar patint per tots els canvis que semblen inexorables? Hem de capficar-nos? Si fem cas de la història hauríem de deduir que les coses no canviaran fins que no s'arribin a un punt on no es pugui fer marxa enrera. Així que podem optar per: cridar o esperar. Si crides les teves forces es centren en un punt que potser no sigui prou important, si esperes potser aquesta energia que concentres la pots aplicar en un altre punt, probablement més important.

Quin és el nostre objectiu? Quina és la finalitat més pràctica en la que ens podem concentrar?

Seria bo que us apropesiu a la notícia de BTV per veure l'ambient real de la concentració i potser fer un cop de cap sobre les intencions dels sindicats. Sobre tot USTEC que només penjant unes fotografies es pensa que ja ha fet suficient. On està l'autocrítica?

dimarts, 3 de novembre de 2009

Llista Definitiva

72353
Hola!

Ja han sortit les llistes definitives i és una altra de les vegades que em sento com un número, a la cua, esperant...

Déu n'hi do!

El què ha tardat tot plegat... de fet, em pensava que em tocaria un número encara més alt.
Ara, és estranya la sensació, aquesta de saber que estem una mica més a prop però que encara queda molt molt molt de camí.