dilluns, 28 de febrer del 2011

El pla és no tenir un pla (la meva proposta de millora).

El pla és no tenir un pla quan entres a una aula. Si només tens un pla estàs perdut o perduda. A infantil, per la meva experiència actual,  necessites un pla A, un pla B, un pla C, un pla D i fins a l'infinit. Això segurament es pot estendre a la resta de nivells, però que es pot anar reduint amb el pas dels anys.  Els imprevistos són imponderables que no estàn al nostre abast i sembla que és la norma. Hem de ser flexibles llavors? Hem de tenir clar què han d'emportar-se quan finalitza la classe? O es pot canviar l'objectiu? Suposo que tot això pot variar. Els culebrots televisius quan comencen tots comencen amb un llibre que l'anomenen "biblia", allà es troben les línies argumentals principals, però només estan marcades. A partir d'aquí les subtrames es van construïnt a poc a poc, d'una manera orgànica. Així és com intento funcionar. És la manera correcte? Potser sí o potser no, però és en aquest punt quan em plantejo el gran dubte. Els dilemes són enormes. Quina ha de ser la meva proposta de millora? Dubto, però tot sembla indicar que el que he de millorar són les meves metodologies de treball. O millor dit he d'adquirir metodologies de treball.

dimecres, 23 de febrer del 2011

4a i 5a sessions. Metodologies. Camins per mostrar als i les estudiants.

Doncs sí, sembla que arribar als estudiants és la tasca més difícil. I tant que ho és, i més quan els nens i les nenes que t'envolten són de tres, quatre i cinc anys. Per aquelles i aquells que no heu tingut fills (ho sento és així i res es pot canviar) no podeu només que tenir una experiència directe a les aules. Jo com a pare em podia fer una mica, i només una mica, idea del que podia ser. Però res es comparable a treballar amb un grup de 25 a 27 nenes i nens. T'han de conèixer i tú els has de conèixer. Per començar una cosa que m'he adonat és que molts d'ells i d'elles tenen mals hàbits i, a vegades, tenen una manca de rutines. Sembla mentida, però constantment demanen tenir una conformitat, els "grans" els donem seguretat. Potser aquest ha estat un greu problema del curs d'interins, no parlar d'allò que ens interessa a cada cicle. Els especialistes tractem amb diferents nivells i això ens obliga a adaptar-nos a una diversitat més àmplia que la resta de docents. Molts cops he sentit el comentari de "jo si tornés a infantil no sabria com fer-ho". És difícil, però no tant.

En quant a tot allò que hem tractat tampoc es troba relacionat amb l'ensenyament d'una llengua estrangera. Ara començo a tenir petits resultats amb P3, P4 i P5. Tot i que trobo que necessitaria una figura de tutor, d'algú amb prou experiència perquè em pogués fer un seguiment més del dia a dia. I encara més quan vens de secundària.

Hi ha un problema greu, un problema que sí he detectat i és que la meva manca d'inexperiència em fa a vegades prendre decisions molt influït per la meva formació.


El treball en grup és interessant però a mi no em serveix. On són els mètodes pels mestres d'anglès? On? On són els mètodes pels mestres d'anglès d'infantil? El comentari de veure diferents punts de vista no em serveix. He preguntat a tothom i ningú que no fos especialista m'ha pogut respondre amb certa claredat.

dissabte, 12 de febrer del 2011

Listenings

Listenings són "l'eina", l'eina més útil per començar a escoltar anglès. Ja que ara m'hi trobo dins del món dels especialistes d'anglès, fa un temps que en ronda pel cap una idea i és la mostrar espanyols, catalans, parlant anglès. Crec que és una bona manera d'apropar l'anglès i que puguin sentir com el parlen actors, actrius, esportistes o polítics. Seria d'alguna manera allò que es va parlar en la 3ª Sessió del curs d'interins, on tocar el cor, o el que d'altres van anomenar aprenentatge significatiu, ajudaria a que la classe-grup s'interessin per l'anglès. S'adonarien que l'anglès s'utilitza i fins i tot es pot aprendre sentint cançons d'AC/DC com va fer en Javier Bardem. Després hi ha una entrevista a la Penélope Cruz sobre la pel·lícula "Vicky, Christina, Barcelona".




dimecres, 9 de febrer del 2011

3ª Sessió. On una malaltia em va obligar a quedar-me a casa. Compartir.

Desgraciadament la grip m'ha obligat a quedar-me a casa. Amb 39º de febre no crec que fos un estat físic prou adient per anar-hi. A més a més, m'he assabentat que en aquesta sessió molta gent també va enganxar una galipàndria per culpa d'una aula sense calefacció. Defectes logístics apart, fins avui no he pogut llegir l'acta de la sessió. Una pena haver-me perdut totes les experiències compartides. Potser no sóc la persona més adequada, però potser s'hauria de plantejar l'administració, el Departament, fer que els i les docents poguessin tenir un espai on poder compartir les preocupacions, els problemes diaris. Aquestes darreres sessions bàsicament han estat un moment per a compartir.