dilluns, 29 de març de 2010

Primera substitució!!!

Bé, després d'apuntar-me a la borsa, d'esperar uns mesos i de sobreviure, m'han cridat per fer una substitució a primària. Sort que vaig vaig canviar les opcions i em vaig apuntar a tot, i quan dic tot és tot el que jo tinc al meu abast. Ha estat una experiència increïble. He tingut nens de 8 a 10 anys. Totes i tots eren molt moguts. I com érem nosaltres a la seva edat? Molt semblats potser. Tot i que ara la immigració és diferent. Abans podíem conviure amb nens i nenes de mares i pares originaris d'altres autonomies. Ara els seus orígens són més llunyans i amb llengua materna, tradicions i cultura diferents. No he trobat que això fos un problema el cap i a la fi eren nenes i nens, un grup que havia de treballar conjuntament. Potser la meva tasca no podia arribar a ser comparable a la del seus tutors, però el meu compromís amb ells sí i això és el que he volgut que totes i tots s'adonessin. Sí he de dir que s'hauria de desenvolupar un protocol pels substituts. Perquè s'aconseguís reduir l'efecte de xoc un cop arribem a les aules.

Tots els tutors haurien de fer llistes amb fotografia i nom de les nenes i nens que van a cada classe. L'efecte que s'aconsegueix a l'hora d'anomenar a algú pel seu nom és increïble i és molt més gran quan algú acaba d'arribar.
Comunicar-se amb el futur o la futura substitut/a via correu electrònic (que ja ens trobem a l'era d'internet!). En el meu cas vaig posar-me en contacte (via telefònica) amb la Cap d'Estudis. Ella mateixa em podria haver enviat un mail, un cop em vaig posar en contacte amb ella, amb totes les tasques previstes. De fet ja estava fet això però es trobava escrit en un full al centre, dins de la carpeta de la persona que havia de substituir.
I comunicar els horaris per poder plantejar la vida personal.
 He de dir que això no s'acompleix ni els mínims. Així que és un aspecte que crec que hauríem de tenir en compte. 

dijous, 25 de març de 2010

La proposta de Jordi Hereu: Una escola d'art a cada districte de Barcelona

Noticia interessant publicada a través de l'agència EFE, que es podria resumir breument com: El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciado la puesta en marcha de un plan para multiplicar por cinco los 10.000 jóvenes que cursan en Barcelona enseñanzas artísticas.

"Necesitamos generar más base, más cantera. Necesitamos ponerles los itinerarios de formación más cerca para que acaben siendo público y creadores".

Tindrem un superhàbit d'escoles d'art a Barcelona en un futur?

La noticia completa a e-barcelona.org


Conferencies de Judith Butler a Barcelona a l'abril.

Qui no recorda el nom de Judith Butler? Bé potser no tothom, però segurament algunes i alguns de vosaltres us ha passat alguna vegada per les mans una cita o un text seu. Doncs ara tindrem l'oportunitat d'escoltar-la en directe a Barcelona.

La primera cita serà al CCCB el 7 d'abril del 2010, i aquesta serà una conferència més allunyada de la temàtica educativa que tracta aquest blog, però serà igualment interessant. La conferencia portarà el títol de “Violència d'estat, guerra, resistència. Per una nova política de l’esquerra”. Teniu més informació aquí, i també el fulletó de la conferencia aquí.

La segona cita amb la Judith Butler serà a la ponencia “Gender and Education. Diversity of Voices” dins de la Interim Conference 2010 organitzada per el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA). La Interim Conference es durà a terme a la Universitat de Barcelona, a l'edifici històric de la Plaça Universitat els dies 8 i 9 d'abril de 2010. I aquesta és la que més ens interessa a nosaltres, ja que tractarà com be diu el seu títol la perspectiva de gènere dins de l'àmbit educatiu. El programa en línia aquí i en pdf aquí.


Per seguir-li la pista vaja...

dijous, 11 de març de 2010

Parlant de les noves tecnologies

Aquest dies estem embolicats i jo li estic donant voltes de nou al tema de la realitat i la motivació. Em va rondant pel cap el proverbi xinés que vaig llegir en un article que havia escrit la Suzanne Furlan: “Tell me and I forget. Show me and I remember. Involve me and I understand”. Fer és el repte i connectar amb la realitat fent és un doble repte. I així estem.

Us ensenyo aquesta tira còmica que fa referència a l'ús que fan alguns de les noves tecnologies. Extreta de l'altra pàgina on participa la Lucía Álvarez, autora del bloc "Las TIC en Plàstica".

dissabte, 6 de març de 2010


Navegant i navegant, invertint el temps a la xarxa trobes pàgines realment interessants. Com aquesta que porta a terme la Lucía Alvarez que la defineix així:

"Hola. Las TIC en Plástica está administrado por Lucía Alvarez. Soy profesora de Educación Plástica y Visual.

Este Blog es un espacio que intenta mostrar las posibilidades didácticas que las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) y la Web 2.0. ofrecen a las enseñanzas artísticas. Esta potencialidad ha aumentado considerablemente con las aparición de numerosas aplicaciones Web libres y gratuitas, recursos multimedia online y la accesibilidad a programas de software libre.

Surge en Enero de 2007 como parte de la investigación “Las posibilidades didácticas de Internet en la Educación Plástica y Visual” para el curso “Internet, un recurso para la investigación educativa” del programa de Doctorado MODELTIC de la UNED. Desde ese momento, se convierte en un lugar orientado a mis alumn@s en el que recopilo recursos y aplicaciones TIC de interés, inserto presentaciones didácticas desarrolladas a partir de los contenidos del currículo de las asignaturas que imparto y presentaciones de los proyectos y las actividades desarrollados en el aula."