dimarts, 22 de juny de 2010

Què ens depararà el mes de setembre?


No em puc queixar, com a mínim he treballat. Però no he treballat en allò que volia. L'altre dia em van dir "a partir d'ara ja no es tracta del que vols fer, sinó d'allò que has de fer". Doncs bé, tinc la sensació que des del govern de la Generalitat la crisi no és res més que una manera d'accelerar una voluntat de fer a miques un sistema que tant ens ha costat aconseguir. Però siguem constructius. A l'últim lloc on vaig fer una substitució em van demanar què era el que havia vist que no m'agradava? El nombre de nens per aula. Ja ho he comentat en entrades anteriors, però li dono voltes i no trec l'aigua clara. No sé si hauria d'utilitzar psicologia inversa, si hauria de fer el "pallasso", si hauria de retirar-me i dedicar-me a una altra cosa,... Potser estigui equivocat però les nenes i els nens per molt que ho intentem no poden treballar en grups nombrosos, i estic parlant dels 25 a 27 estudiants que m'he trobat per aula. Allò que em van dir de treballar per racons és un estupidesa quan ens trobem en aquesta situació. Quin sentit té barallar-te amb una administració que innexorablement tira cap a endavant? Quin sentit té quan et trobes funcionaris que cobren una pasterada, amb trienis i trienis acumulats, i la seva resposta és que ells ja ho han fet tot i ara els toca als joves, a nosaltres els que tenim una situació més precària? Què ens depararà el mes de setembre?