dimarts, 26 d’octubre de 2010

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Menys de tot

Fa temps que no escric. Afortunadament, no com moltes amigues i amics, aquest any tinc feina per tot un curs. Però per una altra banda és només d'1/3 de jornada. Des de l'última vaga, vaig fent-li voltes quina podria ser l'alternativa al desastre que ens van voler abocar els sindicats. Al dia següent de la Vaga General em vaig fer la gran pregunta: I ara què? Mentre aquest dies a França fan una vaga i collen al govern, nosaltres a aquí vam fer un testimoniatge de vaga. Res a veure amb França. L'única manera de fer es canviar la manera d'intentar fer força o prenem el camí francès o un altre.




Quin? No ho sé, però entre totes i tots s'hauria de trobar. Quanta gent de la que va fer el CAP amb mi està treballant en el món de l'educació? Quantes i quants de vosaltres estarieu interessats en fer alguna cosa? Entenc que cada vegada és més difícil, però la força que podem tenir és tan gran que no ens adonem de res. Potser el problema és que aquesta societat està preparada per suportar els petits cops de les vagues generals que fan riure, com la darrera.

divendres, 24 de setembre de 2010

Vull compartir un projecte molt interessant

TRANSDUCTORES. Pedagogías colectivas en red es un proyecto organizado y producido por ACVic Centre d'Arts Contemporànies y dirigido por Antonio Collados y Javier Rodrigo. transductores.net

TRANSDUCTORS* és un projecte cultural que pretén investigar i activar iniciatives en les quals s'articulin de manera flexible les pràctiques artístiques, la intervenció política i l'educació, a partir de l'acció de col·lectius interdisciplinaris.

TRANSDUCTORS es concreta en el desplegament d'un arxiu relacional amb el qual difondre, entrellaçar i problematitzar les pràctiques, a dalt esmentades, a través d'un estudi de diversos casos, buscant l'articulació directa en el context mitjançant la posada en marxa de seminaris, tallers de formació i el treball en col·laboració amb agents locals.

Els materials recopilats en l'arxiu donen visibilitat als processos portats a terme pels col·lectius o bé són els resultats formals de moltes de les seves pràctiques (publicacions, cartells, diagrames, mapes, vídeos, etc.). Aquestes pràctiques es presenten com a models de pedagogies col·lectives en què s'aborden problemes socials específics (com per exemple el reciclatge, la salut, les deixalles, les energies netes, el concepte de ciutadania o la regeneració urbana) mitjançant el desenvolupament sostenible, la participació ciutadana o la cultura visual. Aquestes iniciatives inclouen el treball interdisciplinari d'educadors, estudiants, artistes, arquitectes, paisatgistes o urbanistes, promouen l'intercanvi d'habilitats i coneixements, alhora que construeixen un aprenentatge en col·laboració i institueixen espais alternatius d'educació i ciutadania.

*[ Un transductor és un dispositiu capaç de transformar o convertir un determinat tipus d'energia d'entrada en un altre de diferent de sortida. En la teoria de xarxes socials els "transductors" actuen com a disparadors i catalitzadors de canvis socials, i obren noves possibilitats de transformació, més integrals i sostenibles en el context.]

I tot això a on???

TRANSDUCTORS. Pedagogies col·lectives en xarxa

Arxiu relacional [Exposició] + Laboratori pedagògic [Taller+Centre de recursos]
Projecte dirigit per Antonio Collados i Javier Rodrigo

De l'1 de octubre al 28 de novembre de 2010.
Innauguració 1 d'octubre a les 19.30h.
ACVic. Centre d'Arts Contemporànies. c.Sant Francesc, 1 08500 Vic T. +34 938853704

Espero poder participar si tot va bé i puc demanar-me els dies de festa al treball però us dic que ja vaig anar a unes jornades on s'explicava projectes semblants i va ser molt i molt interessant, la possibilitat de poder participar, em fan venir ganes de sortin correns i deixar enrera el treball!!!

Ens veiem per aqui.Que passeu bones festes!

dijous, 2 de setembre de 2010

Es substituiran la meitat de les baixes del professors


Jo crec que si estem així, que si s'ha de retallar, doncs hauríem de retallar als polítics: escollirem la meitat de polítics. Es presentaran a les eleccions la meitat de polítics, tampoc els necessitem per res. Ben bé, els ajuntaments funcionen amb pilot automàtic. No necessitem els càrrecs polítics, que desapareguin. Fora!, fora!, fora!

dilluns, 5 de juliol de 2010

Torna la sol·licitud d'incorporació a la borsa

Des de gencat (
Font original: gencat.cat):

Termini de presentació de la sol·licitud: del 28 de juny al 28 de juliol del 2010

Sol·licitud (Es preveu que el 6 de juliol l'aplicació de sol·licitud no estigui disponible entre les 17 i les 18 hores.)

S'accedeix a l'aplicació amb què es gestiona la sol·licitud i la consulta de les dades mitjançant el codi personal de la XTEC o per mitjà d'un codi temporal.

En el termini de 10 dies des de la tramitació telemàtica de la sol·licitud s'ha de presentar en el registre del Consorci d'Educació de Barcelona o del servei territorial del Departament d'Educació demanat com a preferent la documentació següent:
  • el formulari de sol·licitud que es genera des de l'aplicació;
  • la documentació justificativa dels requisits i els mèrits al·legats que s'especifica a l'aplicació en tramitar la sol·licitud;
  • una declaració jurada o promesa, que també facilita l'aplicació (apartat I.1.d), i
  • un certificat mèdic original que acrediti que no es pateix cap malaltia ni es té cap limitació física o psíquica incompatible amb l'exercici de les funcions corresponents al cos i al lloc de treball que s'ha d'ocupar.


Homeschooling o ensenyant a casa

Aquest diumenge van emetre a la Sexta a "Vuelta y vuelta" un capítol dedicat a comparar dues maneres d'instrucció, d'ensenyament extremes: a un internat i a casa. Educar i formar és el que volen fer a l'internat. De moment estic veient el programa. Puc fer una valoració primerenca i és la següent: crec a que escollir l'internat es delegar d'una manera total la formació i la socialització a un centre en canvi optar per fer-ho a casa és l'extrem oposat. No tinc gens clar ni l'una ni l'altre, veig problemes en ambdues. Més endavant faré una valoració més plena, un cop acabi de veure el programa sencer.

dimarts, 22 de juny de 2010

Què ens depararà el mes de setembre?


No em puc queixar, com a mínim he treballat. Però no he treballat en allò que volia. L'altre dia em van dir "a partir d'ara ja no es tracta del que vols fer, sinó d'allò que has de fer". Doncs bé, tinc la sensació que des del govern de la Generalitat la crisi no és res més que una manera d'accelerar una voluntat de fer a miques un sistema que tant ens ha costat aconseguir. Però siguem constructius. A l'últim lloc on vaig fer una substitució em van demanar què era el que havia vist que no m'agradava? El nombre de nens per aula. Ja ho he comentat en entrades anteriors, però li dono voltes i no trec l'aigua clara. No sé si hauria d'utilitzar psicologia inversa, si hauria de fer el "pallasso", si hauria de retirar-me i dedicar-me a una altra cosa,... Potser estigui equivocat però les nenes i els nens per molt que ho intentem no poden treballar en grups nombrosos, i estic parlant dels 25 a 27 estudiants que m'he trobat per aula. Allò que em van dir de treballar per racons és un estupidesa quan ens trobem en aquesta situació. Quin sentit té barallar-te amb una administració que innexorablement tira cap a endavant? Quin sentit té quan et trobes funcionaris que cobren una pasterada, amb trienis i trienis acumulats, i la seva resposta és que ells ja ho han fet tot i ara els toca als joves, a nosaltres els que tenim una situació més precària? Què ens depararà el mes de setembre?

dilluns, 31 de maig de 2010

Un missatge clar

Quin és el problema dels sindicats: que tots demanen moltes coses i el missatge que arriba a la gent no és prou clar. Ahir vaig veure el programa REDES, hi havia un sociòleg que parlava de com havia evolucionat la població mundial, a pais a pais. El resum seria que tots aquells que han millorat més ràpid són aquells que han millorat la qualitat sanitària de la població i que han millorat l'educació. Sembla que això no és el que més l'interessi al govern o a les empreses. Aquest crack mundial ens està demostrant que la iniciativa privada no sap gestionar els recursos, només els interessen els beneficis a curt termini i no saben planificar a llarg termini. Aquesta setmana estic esperant nomenaments, però la setmana passada estava treballant a una escola on es va fer una reunió amb una representant de CCOO. Tot va ser un seguit de retrets vers els docents ja que no parava de dir-nos "perdem això i allò altre, ens redueixen per tot arreu, us demanem que us manifesteu en contra del govern". I llavors deia "nosaltres hem aconseguit això i allò altre negociant amb el govern." Quins pebrots! Així que si es perd alguna cosa es perquè no ens manifestem i si s'aconsegueix alguna cosa és perquè ells negocien. Vinga i què més. Quina repercussió ha tingut l'última manifestació? Sabiau que hi hagut una manifestació aquest dissabte passat? Sí, i ningú ha fet esment no serveix de res, segons sembla. Jo ho tinc clar en el moment que comencem a exigir una cosa i la lluita es concentri en un punt, tot serà més fàcil. Ni sous, ni retallades, ni res d'això. Volem grups de nenes i nens de 15 alumnes, com en el País Basc. Senzill i clar.


dijous, 27 de maig de 2010

15 és un nombre màgic

El futur sembla fosc i el govern de la Generalitat no sembla que el vulgui aclarir, tot el contrari. Estic en el quart centre i ja puc tenir una idea més formada. Tot i que no és gaire més diferent de la que tenia ja fa temps. He voltat per tota mena de centres, amb mitjans i sense mitjans, però tots pateixen el mateix problema: un nombre excessiu per aula. Fins ara he tingut una mitja de 27 nens i nenes per aula. A sobra ahir em vaig assabentar que al Pais Basc tenen un màxim de 15 per aula. És per això que aquesta s'hauria de convertir en la nostra reclamació. Una demanda que implica en conseqüència que s'augmenti el nombre de centres, el nombre de docents, el nombre d'inversió al sector educatiu, en definitiva moltes de les exigencies que molts docents fan. Per això 15 és el meu nombre màgic.

dimarts, 11 de maig de 2010

Edupunk?

Últimament no paro d'escoltar i llegir un nou terme: edupunk, que significa “educació i punk”, dues paraules contradictòries que en un principi no casen juntes, però que gràcies (o no) a les noves propostes “alternatives” d'educació s'han obstinat en ajuntar per oferir un altre visió possible de l'educació (present i futura).

A la wikipedia trobem dues definiciones concretes: una en castellà (http://es.wikipedia.org/wiki/Edupunk) i l'altra en anglès (http://en.wikipedia.org/wiki/Edupunk):

Edupunk es un neologismo, usado en inglés para referirse a una ideología concerniente a las prácticas de enseñanza y aprendizaje que resultan de una actitud tipo "Hágalo usted mismo" (HUM). Muchas aplicaciones instruccionales pueden ser descritas como educación HUM Edupunk. El término describe enseñanza inventiva y aprendizaje inventivo.”

Edupunk is an approach to teaching and learning practices that result from a do it yourself (DIY) attitude. The New York Times defines it as "an approach to teaching that avoids mainstream tools like PowerPoint and Blackboard, and instead aims to bring the rebellious attitude and D.I.Y. ethos of ’70s bands like The Clash to the classroom."[3] Many instructional applications can be described as DIY education or Edupunk. The term was first used on May 25, 2008 by Jim Groom in his blog, and covered less than a week later in the Chronicle of Higher Education. Stephen Downes, an online education theorist and an editor for the International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, noted that "the concept of Edupunk has totally caught wind, spreading through the blogosphere like wildfire".

Un dels personatges que més ha popularitzat aquest terme és en Brian Lamb (veieu el seu blog: http://blogs.ubc.ca/brian/) , que fa uns mesos al CCCB va fer una conferencia parlant del terme Edupunk. Recordem que també va passar per el darrer Zemos dedicat a l'educació. Brian Lamb aporta la seva pròpia definició entorn a l'Edupunk com: “no ser perfecte, no ésser polit i no ésser comercialment acceptable”, i sembla que ara la definició correcte és “ràpido, barat i fora de control”. O sigui el “Do it Yourself” de tota la vida.




Sembla que la discussió entorn a aquest terme es va animar molt després de la conferencia de Lamb al ICI i al cicle educació expandida (programat al CCCB), veure el programa en pdf aquí.

Des de aquí tindrem que esbrinar que significa aquest “corrent” o nova “tendència” educativa, però de moment podem anar pensant i relacionant tot això i més al voltant d'un seminari organitzat pel festival Loop i portat a terme per la Hito Steyerl (artista, documentalista, etc) que parlarà d'un projecte personal independent i autogestionat d'escola d'art anomenada “WorkersPunkArtSchool”. La cita serà al Palau de la Virreina el dijous 13 de maig a les 10:30h i requerirà inscripció prèvia. Més informació: http://www.bcn.cat/cultura/docs/hito.html

Potser no ens aclararan les coses, però almenys veurem altres possibilitats...


dimecres, 5 de maig de 2010

ADJUDICACIONS DE DESTINACIÓ DEL CURS 2010-2011


Demà dia 6 de maig comencen els terminis per a presentar modificacions i actualització de les dades de la borsa per al curs 2010-2011.
En aquest enllaç d'USTEC podeu veure les diferents dates que hi ha. I en aquest enllaç del Departament d'Educació, també.

dijous, 22 d’abril de 2010

La segona substitució

Bé, a partir d'ara, espero, que em continuïn cridant a fer feina. Suposo que serà, de moment, també espero que sigui així, d'anglès. He anat d'un extrem a un altre: de les aules amb la diversitat més actual a unes aules que sembla que s'hagin quedat en aquelles de fa vint anys. No hi ha immigració. Sembla impossible però és així. Són nens i es comporten com nens però estan dins de la "normalitat" que alguns diuen que ja no existeix (la del respecte i la de nens que fan cas). Tot potser és massa irreal. Continuo amb el mateix problema de no aprendre'm els noms de tots. Ja sé que sembla una missió impossible, però no crec que la situació hagi de ser aquesta. He pensat que com a solució jo mateix em faci una graella amb les seves fotografies i noms, així em serà més fàcil. Però això ho faré en la següent oportunitat que em donin. Ara he hagut de fer una classe de castellà. Com que la meva llengua materna és el castellà m'ha fet gràcia que tots els nens em parlessin amb un accent català cada cop que es dirigien a mi. Com que no han volgut fer classe d'anglès, perquè havia de substituir a una mestra, doncs he fet castellà i ho hem fet tot en castellà.

dimarts, 13 d’abril de 2010

Fundación TOMILLO. Escoles de segona oportunitat

L'altre dia vam estar veient un reportatge que em va semblar força interessant.

La Fundación Tomillo, aposta per donar una segona oportunitat, una alternativa a tots aquells i aquelles que no se senten identificats ni troben sortida a la manera amb la qual està plantejada l'educació, els seus mètodes i els seus espais físics.

Un plantejament que obre camins a noves maneres i espais d'educar i planteja qüestions sobre el fracàs, el món adolescent i el món adult.

Aquí teniu l'enllaç del vídeo de Documentos TV.


dilluns, 29 de març de 2010

Primera substitució!!!

Bé, després d'apuntar-me a la borsa, d'esperar uns mesos i de sobreviure, m'han cridat per fer una substitució a primària. Sort que vaig vaig canviar les opcions i em vaig apuntar a tot, i quan dic tot és tot el que jo tinc al meu abast. Ha estat una experiència increïble. He tingut nens de 8 a 10 anys. Totes i tots eren molt moguts. I com érem nosaltres a la seva edat? Molt semblats potser. Tot i que ara la immigració és diferent. Abans podíem conviure amb nens i nenes de mares i pares originaris d'altres autonomies. Ara els seus orígens són més llunyans i amb llengua materna, tradicions i cultura diferents. No he trobat que això fos un problema el cap i a la fi eren nenes i nens, un grup que havia de treballar conjuntament. Potser la meva tasca no podia arribar a ser comparable a la del seus tutors, però el meu compromís amb ells sí i això és el que he volgut que totes i tots s'adonessin. Sí he de dir que s'hauria de desenvolupar un protocol pels substituts. Perquè s'aconseguís reduir l'efecte de xoc un cop arribem a les aules.

Tots els tutors haurien de fer llistes amb fotografia i nom de les nenes i nens que van a cada classe. L'efecte que s'aconsegueix a l'hora d'anomenar a algú pel seu nom és increïble i és molt més gran quan algú acaba d'arribar.
Comunicar-se amb el futur o la futura substitut/a via correu electrònic (que ja ens trobem a l'era d'internet!). En el meu cas vaig posar-me en contacte (via telefònica) amb la Cap d'Estudis. Ella mateixa em podria haver enviat un mail, un cop em vaig posar en contacte amb ella, amb totes les tasques previstes. De fet ja estava fet això però es trobava escrit en un full al centre, dins de la carpeta de la persona que havia de substituir.
I comunicar els horaris per poder plantejar la vida personal.
 He de dir que això no s'acompleix ni els mínims. Així que és un aspecte que crec que hauríem de tenir en compte. 

dijous, 25 de març de 2010

La proposta de Jordi Hereu: Una escola d'art a cada districte de Barcelona

Noticia interessant publicada a través de l'agència EFE, que es podria resumir breument com: El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciado la puesta en marcha de un plan para multiplicar por cinco los 10.000 jóvenes que cursan en Barcelona enseñanzas artísticas.

"Necesitamos generar más base, más cantera. Necesitamos ponerles los itinerarios de formación más cerca para que acaben siendo público y creadores".

Tindrem un superhàbit d'escoles d'art a Barcelona en un futur?

La noticia completa a e-barcelona.org


Conferencies de Judith Butler a Barcelona a l'abril.

Qui no recorda el nom de Judith Butler? Bé potser no tothom, però segurament algunes i alguns de vosaltres us ha passat alguna vegada per les mans una cita o un text seu. Doncs ara tindrem l'oportunitat d'escoltar-la en directe a Barcelona.

La primera cita serà al CCCB el 7 d'abril del 2010, i aquesta serà una conferència més allunyada de la temàtica educativa que tracta aquest blog, però serà igualment interessant. La conferencia portarà el títol de “Violència d'estat, guerra, resistència. Per una nova política de l’esquerra”. Teniu més informació aquí, i també el fulletó de la conferencia aquí.

La segona cita amb la Judith Butler serà a la ponencia “Gender and Education. Diversity of Voices” dins de la Interim Conference 2010 organitzada per el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA). La Interim Conference es durà a terme a la Universitat de Barcelona, a l'edifici històric de la Plaça Universitat els dies 8 i 9 d'abril de 2010. I aquesta és la que més ens interessa a nosaltres, ja que tractarà com be diu el seu títol la perspectiva de gènere dins de l'àmbit educatiu. El programa en línia aquí i en pdf aquí.


Per seguir-li la pista vaja...

dijous, 11 de març de 2010

Parlant de les noves tecnologies

Aquest dies estem embolicats i jo li estic donant voltes de nou al tema de la realitat i la motivació. Em va rondant pel cap el proverbi xinés que vaig llegir en un article que havia escrit la Suzanne Furlan: “Tell me and I forget. Show me and I remember. Involve me and I understand”. Fer és el repte i connectar amb la realitat fent és un doble repte. I així estem.

Us ensenyo aquesta tira còmica que fa referència a l'ús que fan alguns de les noves tecnologies. Extreta de l'altra pàgina on participa la Lucía Álvarez, autora del bloc "Las TIC en Plàstica".

dissabte, 6 de març de 2010


Navegant i navegant, invertint el temps a la xarxa trobes pàgines realment interessants. Com aquesta que porta a terme la Lucía Alvarez que la defineix així:

"Hola. Las TIC en Plástica está administrado por Lucía Alvarez. Soy profesora de Educación Plástica y Visual.

Este Blog es un espacio que intenta mostrar las posibilidades didácticas que las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) y la Web 2.0. ofrecen a las enseñanzas artísticas. Esta potencialidad ha aumentado considerablemente con las aparición de numerosas aplicaciones Web libres y gratuitas, recursos multimedia online y la accesibilidad a programas de software libre.

Surge en Enero de 2007 como parte de la investigación “Las posibilidades didácticas de Internet en la Educación Plástica y Visual” para el curso “Internet, un recurso para la investigación educativa” del programa de Doctorado MODELTIC de la UNED. Desde ese momento, se convierte en un lugar orientado a mis alumn@s en el que recopilo recursos y aplicaciones TIC de interés, inserto presentaciones didácticas desarrolladas a partir de los contenidos del currículo de las asignaturas que imparto y presentaciones de los proyectos y las actividades desarrollados en el aula."

divendres, 26 de febrer de 2010

La Factoria. Un projecte d'en Jordi Ferreiro. L'entrevista

Aquesta és l'entrevista sencera. Va ser molt interessant pel simple fet que en Jordi és una persona que no té cap mena de formació docent i pot donar la seva visió, amb molt de sentit comú, sobre l'educació i els docents, sobre els nens i les nenes, i els adolescents. Només em resta felicitar a en Jordi per la seva hiperactivitat, felicitats!!!

La música és de Labogalak, "Danse avec les papillons". Merci à vous aussi!!!

diumenge, 21 de febrer de 2010

La Factoria. Un projecte d'en Jordi Ferreiro. Extracte de l'activitat amb Comte d'Urgell.

Al mes de Gener vàrem tenir l'oportunitat de poder participar en una activitat promoguda per La Factoria (Jordi Ferreiro) al Centre Cívic de Sant Andreu. És una pena que no existeixen més Jordis Ferreiros, segur que tots ells tindrien un públic a cada ciutat. Però, desafortunadament, ens hem de desplaçar fins a Barcelona, perquè Jordi Ferreiro només hi ha un. Aquell dia l'activitat va ser una activitat performativa musical amb el Comte d'Urgell (Carlitos). Jo haguès participat, però havia de grabar. Nenes i nens, pares i mares van gaudir d'una estona on es va fomentar l'expressió individual i la participacio col·lectiva. No dubteu, si teniu l'oportunitat, anar a alguna de totes les activitats que duu a terme en SuperJordiFerreiro.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Nous Projectes: Can Vidalet. IES Joanot Martorell

Hola a tots/es!

L'altre dia, mentre mirava al youtube, em va fer curiositat buscar
el meu nou barri i em vaig sorprende.

I us deixo el link, perque encara no sé pujar videos...sorry.

I la segona part del video.

Sobre col·legis, existeix el pati obert, us deixo un link.

Les coses van canviant poc a poc.... no trobeu?

dimarts, 2 de febrer de 2010

100 entrades. L'educació emocional. Estem en això.

Educar tenint en compte les emocions. D'entrada no sembla fàcil. Potser això ens pot facilitar la feina de docents, o no? Tots tenim emocions i aquestes emocions ens influeixen a l'hora de relacionar-nos amb els demés. De fet, la presa de decisions, i de decisions molt importants a la nostra vida, no es basen en factors raonats sinó que les emocions ens decanten per una cosa o una altre. Doncs bé, aquí estem i aquest és el nostre punt de partida.



Podeu trobar més informació, com molt bé ha comentat Hallet, a:

dilluns, 1 de febrer de 2010

Un altre pacte per l'Educació

El ministre Gabilondo sembla ser que vol que s'arribi a un nou pacte per l'educació seguint un consens i un diàleg. De veritat? S'han adonat ara que l'educació és la sortida per aquesta crisi? Potser s'han adonat que una altra conseqüència de la crisi del sector de la construcció, específicament, sigui un gran nombre de joves a l'atur sense cap mena de formació qualificada, que es van enlluernar en un diner ràpid i fàcil, com molts constructors i bancs. Desgraciadament els joves són la peça més dèbil d'aquesta maquinària que és el capitalisme.

divendres, 15 de gener de 2010

La Factoria. Un projecte d'en Jordi Ferreiro

Demà anirem a parlar amb en Jordi Ferreiro. A veure què ens explica. La història de tot això és estrambòtica. Com sempre les casualitats no són casuals, ja que, fa unes setmanes, vaig anar a un Festivalet. Allà vaig conèixer una noia molt eixerida i espavilada que havia organitzat el Festivalet. Doncs bé, aquesta noia és l'Alícia Roselló, que porta a terme el projecte Duduá, fins fa ben poc tenia una botiga on es feien activitats relacionades amb el món de les manualitats, també feia exposicions i un dels artistes que havia exposat és en Jordi Ferreiro, el noi amb el que parlarem demà. I sobre què parlarem? doncs espero que sigui sobre les activitats que organitza al centre cívic de Sant Andreu. Sota el nom de la Factoria (lloc on es fan coses -fa una pila d'anys, la gent anava a les factories, es posaven en una cadena de treball i cargolaven cargols- demà no serà així) en Jordi Ferreiro planteja el primer dissabte de cada mes una activitat entorn a una faceta de l'art.


dimarts, 12 de gener de 2010

Nou any i noves idees


Bon any fiscal! Bona any 2010!

El fet de traspassar a un nou any a moltes i molts ens representa com una nova embranzida per molts projectes. Per la meva part puc anunciar que d'aquest bloc ha sorgit una proposta pel congrés que es farà d'Educació Emocional. De moment tot es troba en els bolquers, no és només que una sèrie d'idees, però ja anirem anunciant per capítols, com va evolucionant la cosa. Les vacances han facilitat moltes situacions per poder pensar i seguir picant pedra. No defallirem, perseverarem.