dijous, 22 d’abril de 2010

La segona substitució

Bé, a partir d'ara, espero, que em continuïn cridant a fer feina. Suposo que serà, de moment, també espero que sigui així, d'anglès. He anat d'un extrem a un altre: de les aules amb la diversitat més actual a unes aules que sembla que s'hagin quedat en aquelles de fa vint anys. No hi ha immigració. Sembla impossible però és així. Són nens i es comporten com nens però estan dins de la "normalitat" que alguns diuen que ja no existeix (la del respecte i la de nens que fan cas). Tot potser és massa irreal. Continuo amb el mateix problema de no aprendre'm els noms de tots. Ja sé que sembla una missió impossible, però no crec que la situació hagi de ser aquesta. He pensat que com a solució jo mateix em faci una graella amb les seves fotografies i noms, així em serà més fàcil. Però això ho faré en la següent oportunitat que em donin. Ara he hagut de fer una classe de castellà. Com que la meva llengua materna és el castellà m'ha fet gràcia que tots els nens em parlessin amb un accent català cada cop que es dirigien a mi. Com que no han volgut fer classe d'anglès, perquè havia de substituir a una mestra, doncs he fet castellà i ho hem fet tot en castellà.

8 comentaris:

  1. Ieei, tiu! Ja he vist que t'ha tocat Sentmenat...eh! Aquí a l'escola...encara se'n recorden de tu...! Tens més bon accent!

    Cuida't moolt i que et vagii moolt bé la nova substitució!

    Saluuut!

    Carles

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carles, jo també crec que us trobaré a faltar. Ahir, no, que vaig descansar. Però demà serà una altra cosa. Ens veiem per aquí. Records a totes i a tu i el Joan.

    ResponElimina
  3. De moment tot el m'està sortint és anglès a primària. No té res a veure amb la gent de secundària, que no he tingut encara com a professor substitut, només a les pràctiques i eren de batxillerat. Així que tampoc dir gaire cosa. No ho sé, trobo que és una bona experiència. De moment el que sí sé és que quan vaig marxar uns nens de de 1r em van fer una abraçada, cosa que mai faran els de secundària.

    ResponElimina
  4. Swasky, res és impossible!
    La meva germana que està a un ies, va fer un acomiadament molt emotiu a una interina que hi va estar un curt nomenament. L'altre dia m'ensenyava les fotografies i hi havia abraçades...
    Tot és possible.

    Felicitats per els nomenaments!

    ResponElimina
  5. Seria amb entre els docents no amb els i les estudiants? Però si ho van fer els i le alumnes segur que va quedar-se a quadres. Bé ara estic a un altre lloc. Molt més gran (550 alumnes) i més impersonal, però els nens estan molt bé.

    ResponElimina
  6. Res és impossible...
    Eren abraçades dels nois i les noies a la docent...van acabar plorant tots plegats.
    Evidentment, no ho fan sempre (paraules de la meva germana).
    Segur que si has rebut abraçades a primària, les rebràs a secundària...!
    Sort en aquest nou nomenament!

    ResponElimina
  7. Victor això de recordar tots els noms és molt dificil, però no impossible. Jo per això la veritat tinc molta sort i memòria, les fitxes ajuden molt i això de la foto és important. D'una altra manera solament tindriem una referencia d'un nom i un numero. Ahhh, però el millor es trobar una classe amb tres Maries, dos Joans, dos Alexs...

    La classe de la primera substitució era de 30 i tants alumnes?

    ResponElimina