dilluns, 31 de maig de 2010

Un missatge clar

Quin és el problema dels sindicats: que tots demanen moltes coses i el missatge que arriba a la gent no és prou clar. Ahir vaig veure el programa REDES, hi havia un sociòleg que parlava de com havia evolucionat la població mundial, a pais a pais. El resum seria que tots aquells que han millorat més ràpid són aquells que han millorat la qualitat sanitària de la població i que han millorat l'educació. Sembla que això no és el que més l'interessi al govern o a les empreses. Aquest crack mundial ens està demostrant que la iniciativa privada no sap gestionar els recursos, només els interessen els beneficis a curt termini i no saben planificar a llarg termini. Aquesta setmana estic esperant nomenaments, però la setmana passada estava treballant a una escola on es va fer una reunió amb una representant de CCOO. Tot va ser un seguit de retrets vers els docents ja que no parava de dir-nos "perdem això i allò altre, ens redueixen per tot arreu, us demanem que us manifesteu en contra del govern". I llavors deia "nosaltres hem aconseguit això i allò altre negociant amb el govern." Quins pebrots! Així que si es perd alguna cosa es perquè no ens manifestem i si s'aconsegueix alguna cosa és perquè ells negocien. Vinga i què més. Quina repercussió ha tingut l'última manifestació? Sabiau que hi hagut una manifestació aquest dissabte passat? Sí, i ningú ha fet esment no serveix de res, segons sembla. Jo ho tinc clar en el moment que comencem a exigir una cosa i la lluita es concentri en un punt, tot serà més fàcil. Ni sous, ni retallades, ni res d'això. Volem grups de nenes i nens de 15 alumnes, com en el País Basc. Senzill i clar.


1 comentari:

  1. El problema és al meu parer, el fet de que la passivitat i el conformisme ens arriba servit en safata, l'esforç i la lluita pels ideals s'obliden o no s'arriben a plantejar, ho deixem de banda.

    Si t'ho donen fet, no s'ha de pensar no s'ha de ser crític, tot és més fàcil.

    El sou?, sou, la retallada del 5%?, doncs la retallada. I anem responent com volen, sense queixar-nos, sense oposar-nos al sistema.

    Potser la teva solució es pot relacionar amb la filosofia slow.

    Ficar 27 nens i nenes asseguts cada un a la seva cadira i tancar amb clau la classe, espolsar anys i competències transversals i moure-ho per veure que surt...no és la solució a la crisis actual.

    ResponElimina