dimecres, 8 de juliol de 2009

La borsa d'interins i les oposicions

Bé, abans que res salutacions a totes i a tots. Aquesta entrada l'hauria d'haver escrit la setmana passada, més exactament el divendres, dia en què vàrem fer la presentació de la programació didàctica al tribunal d'oposicions. Bé, jo no em vaig presentar, va ser la meva companya, l'Elisabet, però a casa l'hem seguit tots i l'hem patit tots com si ens presentéssim nosaltres també. Així que tot seguit faré un relat de com es pot arribar a passar de malament. Ho faré de manera inversa, així que començaré per la darrera prova que és la presentació de la programació didàctica. Aquesta prova es tracta com molt bé diu la seva denominació de presentar d'una programació didàctica que haguem escrit nosaltres mateixos. Ha de tenir unes 60 pàgines i s'ha de presentar en uns 20 minuts. Per tant és impossible fer una exposició pormenoritzada. Així que tres dies abans del dia de la prova vàrem estar assajant, preparant la presentació oral. Vàrem pensar que s'havia de fer d'una manera original si més no, i realment es va crear una polèmica només començar. Aquesta no era la intenció de l'Elisabet, però així va ser, i el tribunal només començar va saltar. La idea era encetar amb una pregunta retòrica. Mostraria una bruixola i demanaria si algú li podia dir què era aquell objecte. Només acabar la pregunta una senyora del tribunal va saltar i va dir (paraules textuals) "No, em nego a contestar cap pregunta. Nosaltres estem aquí per fer de tribunal i no per contestar preguntes!" Imagineu-vos quina cara se't queda quan suposes que estàs davant de companys, d'iguals i la primera reacció és aquesta. La qüestió era fer un paral·lelisme entre la bruixola i un mapa amb la programació didàctica, totes elles eines que et serveixen per marcar objectius, per seguir camins i traçar rutes. Una manera diferent de fer una presentació. Un cop aclarit aquest punt, va continuar fent la presentació fins al final. Després va començar el torn de preguntes i a què no sabeu qui el va monopolitzar? Efectivament la senyora que es negava a respondre preguntes perquè era ella la que estava allà per fer-les.
Les dues proves anteriors van ser la lectura de l'examen teòric i l'examen. Ambdós estan intrinsecament relacionats ja que si no fas un bon examen no podràs fer una bona lectura i es que has de pensar que allò que escrius ho has de llegir. Per aquesta raó has de llegir allò que has escrit perquè no pots canviar ni una coma quan facis la lectura. Aquesta part és una qüestió de preparació, de colzes, d'estudiar i sobretot de mètode.

Volia parlar de la borsa d'interins en aquesta entrada però ho faré demà.

3 comentaris:

  1. Hola Víctor. Jo també he tingut sessió d'assaigos, esperes, exàmens, consultes... la meva germana també ha fet opos, en aquest cas de Tecnologia.
    Gràcies per compartir l'experiència. El tema dels tribunals, cada un és del seu pare i de la seva mare. La Marta em deia que segons quin tribunal et toca, et diuen que pots portar material i/o suport extra per a fer la teva exposició de la programació.
    La veritat és que això de les opos és tot un món.

    Si que és una llàstima que el tracte sigui aquest, la de la posició de tribunal i que ella és qui està allà per a fer les preguntes. Que les ganes, l'empenta i el voler fer coses diferents topin amb aquest tipus de comentaris.

    Espero que us hagi anat molt bé.

    En relació al tema de la borsa d'interins, jo m'ho vaig estar mirant amb la meva germana i a veritat és una mica enrrabessat. Ella em va explicar més o menys les pestanyes que surten i què s'ha de fer i posar...
    També tenia ganes de compartir l'embolic que, almenys a mi, que em va suposar entrar en aquest món.

    El tema telemàtic també penso que seria interessant de parlar-ne...

    ResponElimina
  2. Encara però, no he entrat a llistes, estic esperant a tenir el títol de BellesArts, em falten dies.
    No sé si puc estar apuntada a llistes per a Secundària i Graus d'Arts i Oficis alhora...
    De moment podria entrar a llistes com a ceramista.

    Bé.
    Fins la propera.

    ResponElimina
  3. que fort em sembla victor, segur que en aquell moment la resignació hi va fer una aparició.

    en fi, espero que finalment haja anat millor.haurieu de saber com es deia la dona aquesta i fer una queixa formal.

    i glòria, jo no ho sé, però em volia apuntar a les dos, però amb la meva especialitat. si ho descobreixo et dic alguna cosa.

    jo ara estic en formació ocupacional, i els alumnes tenen una predisposició bestial per apendre. ^^

    ResponElimina