dimarts, 10 de novembre del 2009

Desencantats amb la concentració del 9 de setembre en contra del departament d'educació.


Tothom ho diu, bé els sindicats no. Sembla que USTEC amb només penjar les fotografies de només ells i totes les seves pancartes és suficient. Sembla que és així. Si aneu a la web de CCOO no hi ha cap referència. UGT també va ser-hi present. No mencionen res a la seva web. Així que només podem dir que sentim vergonya, que la rutina diària sotmet a tothom a una docilitat i passivitat descomunal. Hem de continuar patint per tots els canvis que semblen inexorables? Hem de capficar-nos? Si fem cas de la història hauríem de deduir que les coses no canviaran fins que no s'arribin a un punt on no es pugui fer marxa enrera. Així que podem optar per: cridar o esperar. Si crides les teves forces es centren en un punt que potser no sigui prou important, si esperes potser aquesta energia que concentres la pots aplicar en un altre punt, probablement més important.

Quin és el nostre objectiu? Quina és la finalitat més pràctica en la que ens podem concentrar?

Seria bo que us apropesiu a la notícia de BTV per veure l'ambient real de la concentració i potser fer un cop de cap sobre les intencions dels sindicats. Sobre tot USTEC que només penjant unes fotografies es pensa que ja ha fet suficient. On està l'autocrítica?

5 comentaris:

  1. L'única solució era una vaga indefinida abans que l'1 de juliol aprovessin la LEC. Però, és clar, una mesura com aquesta incomoda uns sindicats finançats directament amb diner públic i un col·lectiu majoritàriament hipotecat (com tot el país), que no pot trair la seva indignitat no fos cas que no pogués continuar pagant allò pel qual encara li queden més de 25 anys per pagar. La jugada els ha sortit rodona: els sindicats han jugat amb la gent convocant flors d'un dia que ja se sabia que no aconseguirien res per al professorat. L'objectiu: passar a la Història com a aquells sindicats que, lluny de claudicar, van fer tot el que van poder per tal d'evitar l'aprovació de la LEC. Pur circ i maquillatge. No m'estranya que la gent no vagi a les manifestacions perquè, quan no estan polititzades, estan sindicalitzades. T'has fixat bé en la foto? No veig jo ningú amb cara de mala llet; ans al contrari, hi ha gent que riu i fa sonar sonalls. Patètic. Una abraçada i ànims! Geògraf 15500.

    http://pobleinsubmis.blogspot.com/2009/07/enhorabona.html

    ResponElimina
  2. Puc entendre la teva postura extrema. Fins i tot puc estar d'acord amb tu. Però com molt bé dius és molt difícil intentar fer qualsevol cosa perquè tothom està agafat pel mateix lloc: les cipoteques (com dius tu a la teva entrada). Així que crec que la millor manera, el millor camí és potser accedir des de dintre mateix. Potser pots fer veure als teus alumnes que la societat tal i com està muntada és molt incoherent, que moltes coses serveixen per entrar en una maquinària molt gran, que se'ls cruspirà. La lluita potser no està allà fora si no que està entre els murs.

    ResponElimina
  3. Hola Victor,

    just llegia el teu comentari i he recordat un diàleg de la pel·lícula HALF NELSON que diu exactament el que tu dius.

    ResponElimina
  4. Intentaré buscar-la a veure si la puc visionar. De totes maneres he llegit la sinopsi i pinta bé. Tot i que no em considero autodestructiu i el tema crack com que no el tinc gaire per la mà. Però sí, crec que hauríem de concentrar-nos en objectius més propers a nosaltres i jo també mencionaré una altra pel·lícula: Singles. Fa molt de temps la vaig veure i la protagonista conduïa un cotxe amb una enganxina que deia: "Think globally, act locally". Potser el secret és aquest el teu àmbit d'influència és allà on t'has de concentrar, però amb una mentalitat que vagi més enllà.

    ResponElimina