dilluns, 29 de març del 2010

Primera substitució!!!

Bé, després d'apuntar-me a la borsa, d'esperar uns mesos i de sobreviure, m'han cridat per fer una substitució a primària. Sort que vaig vaig canviar les opcions i em vaig apuntar a tot, i quan dic tot és tot el que jo tinc al meu abast. Ha estat una experiència increïble. He tingut nens de 8 a 10 anys. Totes i tots eren molt moguts. I com érem nosaltres a la seva edat? Molt semblats potser. Tot i que ara la immigració és diferent. Abans podíem conviure amb nens i nenes de mares i pares originaris d'altres autonomies. Ara els seus orígens són més llunyans i amb llengua materna, tradicions i cultura diferents. No he trobat que això fos un problema el cap i a la fi eren nenes i nens, un grup que havia de treballar conjuntament. Potser la meva tasca no podia arribar a ser comparable a la del seus tutors, però el meu compromís amb ells sí i això és el que he volgut que totes i tots s'adonessin. Sí he de dir que s'hauria de desenvolupar un protocol pels substituts. Perquè s'aconseguís reduir l'efecte de xoc un cop arribem a les aules.

Tots els tutors haurien de fer llistes amb fotografia i nom de les nenes i nens que van a cada classe. L'efecte que s'aconsegueix a l'hora d'anomenar a algú pel seu nom és increïble i és molt més gran quan algú acaba d'arribar.
Comunicar-se amb el futur o la futura substitut/a via correu electrònic (que ja ens trobem a l'era d'internet!). En el meu cas vaig posar-me en contacte (via telefònica) amb la Cap d'Estudis. Ella mateixa em podria haver enviat un mail, un cop em vaig posar en contacte amb ella, amb totes les tasques previstes. De fet ja estava fet això però es trobava escrit en un full al centre, dins de la carpeta de la persona que havia de substituir.
I comunicar els horaris per poder plantejar la vida personal.
 He de dir que això no s'acompleix ni els mínims. Així que és un aspecte que crec que hauríem de tenir en compte. 

5 comentaris:

  1. Quin il·lusió, fas que em vinguin més ganes de ser profe!

    ResponElimina
  2. Ei Víctor, felicitats!
    Aquesta notícia és estupenda...!

    ResponElimina
  3. Gràcies, noies, espero que molt aviat també us cridin a vosaltres!

    ResponElimina
  4. M'alegro profundament de la teva primera substitució, després d'uns quants mesos a la borsa, però també demano a tothom qui escriu per aquí, que s'uneixi a la lluita per salvar l'ensenyament públic d'aquest país, perquè els carronyaires polítics ja li han posat data de caducitat a través de la LEC. A la llista d'interins, com a llista, li queden, com a molt, 2 o 3 anys de vida. No ho dic per deprimir ningú sinó per tal de fomentar la conscienciació al voltant d'aquest temp tant difícil on tot just ara comencem a ensindar-nos-hi.

    ADOCDEP (Associació de Docents en Defensa de l'Ensenyament Públic) enllaça la vostra pàgina al seu bloc i espera poder comptar amb vosaltres per defensar conjuntament una causa que ens afecta a tots, com a COL·LECTIU que som o hauríem de ser.

    Salutacions.

    ResponElimina
  5. Felicitats per la teua substitució.
    Jo també he treballat a primària (sóc de secundària) i els xiquets són molt agraits i et donen moltes satisfaccions.
    El que dius de desenvolupar un protocol per als substituts és una bona idea. Hi ha centres on es fa molt bé desde el primer moment, però a uns altres deixa molt que desitjar, et donen l'horari i fes el que pugues.

    ResponElimina