dijous, 26 de febrer de 2009

Sessió n. 16, amb la Laia Campañà.

Sessions com la d'aquesta setmana, vam comentar entre nosaltres, s'haurien de fer més sovint. Però cada centre té el seu ritme. En el nostre, l'IES Vallés, estem acabant i tot just a d'altres centres estan començant a impartir la seva unitat didàctica. Potser haguès estat bé fer una per veure com va ser la nostra primera impressió i com havíem negociat, detall força important, amb els nostres tutors i tutores. Hi ha un aspecte que a la sessió va ser recurrent entre els grups i que em preocupa, apart d'aquell que vaig comentar, de conèixer els alumnes més enllà de les aules, i és l'espai-aula. Pels alumnes i els professors de molts centres representen uns espais neutres, de trànsit i mai viscuts, més enllà de les pintades a les taules i poca cosa més. Els alumnes, en gairebé tots els centres semblen nòmades (els professors també), d'una aula a l'altre, i sempre es perd molt de temps. Si l'aula és d'un grup d'estudiants (no d'alumnes) i qui ha d'anar allà és només el docent podrem aconseguir una altra harmonia? Podrem aconseguir que la facin seva? Tenir una aula fixa seria com poder gaudir de la teva pròpia habitació, amb la conseqüent apropiació de l'espai?

1 comentari:

  1. Jo penso que si. Disposar d'un espai on poder gestionar els nostres cossos, les nostres eines i els nostres coneixaments és important. Precisament l'experiència a les aules de la ESO a Ferran Casablancas, m'està confirmant que la presència d'aquest espai és necessari com a punt de partida en relació a la comunitat i l'altre. Un espai compartit on poder col·laborar, aportar, rebre... fa que la comunitat estigui més implicada i receptiva. Al F.Casablancas, les aules de la Eso són quelcom més que neutres. Un trist armari amb no-material. Uns penjadors en els quals poques vegades podem penjar-hi res i unes taules petites i separades una de l'altra.
    Més que gaudir de la pròpia habitació penso que seria gaudir d'un espai que ha sorgit a partir del consens i les aportacions individuals de cadascun dels estudiants. En certa manera, podriem parlar d'una atenció a la diversitat, també. Identitats i espais.

    ResponElimina